Ahir a Prats de Molló vaig formar part de la delegació d’electes que commemorà
els més de 100.000 refugiats que travessant els Coll d’Ares arribaren a aquest petit poble de 2000 habitants en aquell moment. Una làpida rememora els 36 sepultats
en una fosa comuna que han pogut ser identificats gràcies al govern de la Generalitat
i al treball incansable de l’alcalde de
la localitat. Acte emotiu amb presencia del President del parlament de Catalunya.
Memòria i resistència.
Parlaments emotius que parlaven del passat i del present, que sota l’atenta
mirada del cònsol espanyol a Perpinyà, no es callaren res. Malgrat els intents
de influir en l’acte restà com a simple espectador. No fou fàcil, però la
fermesa del participants anul·là tots els intents d’interpretar el 155 fora de
l’àmbit del Principat. Institucions i resistència marquen el camí d’un període
dur que cal combatre amb fermesa i intel·ligència.
La solidaritat és la base de tota resistència. Trenta sis sepultats son
molts però quants es salvaren per l’ajuda desinteressada de tanta gent que es
volcà en acollir-los? Molts i molts. Aquesta és la gran lliçó d’un petit poble.
Antítesis del tracta de l’estat francès – Ai las els estats!- que va obrir els
sinistres camps de concentració a les platges d’Argelers. Cara i creu,
solidaritat dels pobles i raons d’estat!
Diada de l’exili, referències de passat i indignació pel que succeeix en el
nostre present. I mancaven els presos a Extremera i Soto del Real, els que
tenim a Bèlgica exiliats, els que se’ls hi ha retirat el passaport pendents de judici... cap d’ells podia ser
present...sota l’atenta mirada del cònsol d’Espanya a Perpinyà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada