Ahir davant
del Suprem ens trobàvem gent que representava el que, al meu parer, ha estat l’argamassa
del moviment que ens ha portat més lluny que mai com a nació. Un moviment que
és plural i que defuig del protagonisme individual, que suma i no resta, que es
solidari i no sectari. Boya amb la seva serenor de lluitadora d’un projecte col·lectiu, ens permet aixecar el cap i fer escampar la boira dels egos.
La
incapacitat el 27 S, del govern de la Generalitat, de tots, d’assumir amb totes
les seves conseqüències la proclamació de la república, el desconcert de la
fugida i de la permanència dels diferents membres del govern sense cap acord
previ....te tots els ingredients de la derrota. Però un cop més la resposta popular amb el resultat d'una majoria parlamentaria, que no en vots, a les eleccions
del 21D, ens permetia aixecar el cap. De nou, la gent!
La dignitat
dels encausats i la fermesa dels empresonats, la capacitat d’agitació de Puigdemont
a l’exterior ens ha donat aire...si bé a un preu molt alt. Els egos i els entorns
dels egos però ens està fent molt de mal. Perquè la lluita antirepressiva és
avui l’eix del moviment republicà, la pota més forta de les tres en que ens hem
d’afermar, juntament amb la recuperació de les institucions i l’acció a l’exterior.
La legitimitat és construeix cada dia en la lluita i aquesta pot ser molt
llarga. La solidaritat entre tots i totes és imprescindible!
@yeyaboya amb
la seva actitud ens ha provocat una solidaritat unànime i aquesta ens facilita
el camí. Cal tenir una acord comú de tot i per força temps. I també una actitud
comuna davant de la repressió. Es temps de que la la política republicana eixampli
espais, però que sigui indefugiblement antirepressiva i que qüestioni el sistema
del 78, des de dins i des de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada