Avui he
tingut que aguantar els insults a un pam de la meva cara d’un ultradretà que estava
barrejat amb els policies que l’haurien d’haver apartat darrera un cordó de
seguretat. Un altre fatxa feia fotos i ens deia que patiríem les conseqüències. Pot
ser qui llegeixi el que he explicat ho trobarà normal després de l’1-O. Però la perdua de les formes al llarg de
totes aquestes setmanes, la col.laboració amb l'extrema dreta, es quelcom que ataca no solament la decència i la
seguretat, sinó també afecta al conjunt dels ciutadans de l'estat, no solament els catalans.
El progressiu
tracte com a criminals dels acusats, sense sentència ferma, l’agitació i
propaganda en forma d’espectacle mediàtic, l’ús i abús de l’insult que va més
enllà de la desqualificació política de l’adversari, crea un clima perillós en
una part de l’opinió pública i especialment en les forces de seguretat de l’estat,
que haurien de vetllar per l’ordre, però de fet abonen per acció- 1 d’octubre- o -per connivència
amb l’extrema dreta- per omissió, el desordre i la violència.
Que en
aquest ambient em trobi gent a Madrid, com el taxista que m’ha recollit a l’estació
avui, que s’adreça amb educació preocupat per la repressió i desitjós de
diàleg, em sembla gaire bé miraculós, però de fet posa en evidència la covardia
d’aquells sectors polítics espanyols que no planten cara a PP-Ciudadanos o fins
i tot els hi donen suport amb el 155. Solament hi haurà una Espanya democràtica
si vertebren una alternativa i no un seguidisme esporuguit a la dreta extrema.
Continuaran
les compareixences davant del Tribunal Suprem, la dreta extrema afermarà la
seva complicitat amb l’extrema dreta, però cada dia ens trobaran més forts en la
nostra lluita anti-represiva. Amb aquesta lluita, amb la formació de govern i
amb la internacionalització del que fem i fan, serem cada dia més forts i serem
més. Aquets triple vessant, ens ha de
permetre una nova fase on el poble de nou serà el protagonista necessari, imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada