La deriva
de Ciudadanos cap a la confrontació amb el PP no és el resultat de diferències ideològiques,
ambdós es situen políticament en la dreta extrema, sinó de lluita per l’hegemonia
en un espai electoral, que per absentisme de l’esquerra, és avui majoritari a
Espanya, amb l’excepció del País Basc i Catalunya.
El fet
nacional, és a dir la lluita per la llibertat de les nacions sense estat i l’existència
d’un concepte dominant de nació espanyola excloent, hi te molt a veure, però també que l’esquerra
espanyola no ha trobat en el seu si un espai de trobada, de convivència multipartidista,
com tampoc els lideratges capaços de regenerar la vida política, enfangada per la
corrupció i per una caiguda del nivell de vida de les classes populars, malgrat
la sobrevalorada recuperació econòmica.
L’arrenglerament
del PSOE amb el 155 i la posició, sovint contradictòria, de Podemos,
especialment de l’estat major encapçalat
per Pablo Iglesias, els ha situat en una posició a la defensiva i sovint irrellevant
quant no subordinada de la dreta espanyola. Això permet a la dreta una lluita
fratricida sense que aquesta posi en perill el seu paper dominant.
Es
paradigmàtic el fet que si aquesta esquerra es poses d’acord en fer una moció
de censura a Rajoy la podrien guanyar. Perquè no ho fan? ... senzillament els
hi fa por! I el que és més curiós, podria ser la única oportunitat de governar
en molts anys i de redreçar el camí que, sense la seva acció, porta
indefugiblement cap a una deriva conservadora i nacionalista espanyola extrema que pot
durar molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada