Qui trenca la convivència a Girona? Els que volen exercir el dret a votar?

He llegit la darrera sortida de to del PP local quan qualifica de trencament de la convivència les jornades que el Punt–Avui organitza a la nostra ciutat. Sembla que un cop més necessiten crear enemics ficticis per a esdevenir els defensors d’una causa que com hem vist, elecció darrera elecció, te un públic cada cop més escàs a casa nostra.

Per què, una sortida de to d’aquesta mena? La diputada i portaveu municipal del PP coneix bé la ciutat i el alt grau de convivència que tenim, sap i ho experimenta a cada Ple i/o reunió en la que participa a l’Ajuntament el respecte i sovint la paciència que tenim davant alguns exabruptes que li toca dir i fer de tant en tant. Sap a més que molts ni hem tolerat ni toleraríem cap atac a la seva persona i al l’exercici democràtic representatiu.

La mateixa tolerància es la que li demanem en l’exercici de la llibertat d’expressió, amb totes les que ciutadans i ciutadanes i grups de tota mena i els actes que vulguin fer a la nostra ciutat. El desig d’independència en el nostre país es molt ampli, democràtic, popular i possiblement majoritari. Si el 9 de novembre podem votar en sortirem de dubtes sobre el seu abast.

Es veritat que els declaracions del l’alcalde Puigdemont qualificant de “parc temàtic de l’independentisme” a la nostra ciutat, no son especialment afortunades, però això no treu la benvinguda que la gran majoria donem a aquest esdeveniment. El millor que pot fer el PP es facilitar el referèndum el dia 9 de novembre, sortirem de dubtes de quina es la posició majoritària de les catalanes i els catalans. Si els hi preocupa la convivència aquest es el millor camí. 

9N2014: Res serà igual, gairebé tot està per fer.

Res serà igual després del dijous passat. Una clara ruptura amb l’autonomisme que ha marcat el catalanisme majoritari des del seu naixement no és un fet menor. Que el procés hagi esta vertiginós del 2010 ençà explica que encara no pocs catalans dubtin i desitgin el canvi al mateix temps. Ho aconseguirem, ho deixaran fer? Son preguntes que repetidament la gent em fa i son prou significatives del que es sent i passa al carrer.

Més enllà de la gent que es mobilitza l’onze de setembre, que no es pas poca, resta un ampli nombre de ciutadanes i ciutadans que es mira encara com espectador uns esdeveniments que li provoquen incertesa. No volen majoritàriament la continuïtat del present, desitjarien un futur millor però han viscut acostumats a no decidir, a deixar-se portar per opcions que els hi deien el que volien escoltar, que tot era possible sense el seu esforç. La realitat pura i dura ha desacreditat aquests politics venedors de fum, però com a ciutadans no confien encara, els hi fa por, alternatives que els obliguen a definir-se, a ser protagonistes.

Tenir data i pregunta, que aquesta hagi triat el model arbre, que permet una doble definició progressiva ens hauria de permetre la pedagogia necessària per a integrar en el procés a aquest ampli sector. Que la direcció del PSC hagi fet una fuga endarrere i de possible protagonista passi a ser un llast per a donar la veu a la gent, no solament és una canallada per a molts dels qui fins ara els representava, és a més un error.

El que creiem en un independentisme integrador, els que no veiem a tothom que no pensi com nosaltres com un enemic, hem de deixar els ponts ben oberts per a que el travessin també aquells que avui crítics amb el statu quo, però, amb llaços sentimentals i familiars amb els pobles d’Espanya, volen donar un darrera oportunitat al diàleg. Recordeu que ens enfrontem al govern i als partits que a Espanya ens neguen els nostres drets, però no tenim res en contra dels ciutadans i ciutadanes, amb els que volem viure com a bons veïns.