Respondrem al Tribunal Constitucional amb unitat i fermesa!

La suspensió exprés del Tribunal Constitucional va en la línia del que ahir comentava del Consejo de Estado, la manipulació per part de l’executiu del poders democràtics que en lloc de ser independents obeeixen al govern. La trama d’interessos i la comunió amb aquests dels dos grans partits dels que ara anomenem la “casta” trenquen el paper d’àrbitre i converteixen en botxí al Tribunal, tancant el cercle que el mateix tribunal va obrir amb la seva sentència sobre l’estatut del 2006.

Caldrà molta fermesa i unitat per a fer-hi front, defugint tant la fugida endavant sense unitat com del pragmatisme desmobilitzador. Al meu parer cal mantenir tots els dispositius per a fer la consulta el 9 N i solament si la seva vigília no es donen condicions suficients per a  fer-la possible amb les màximes garanties, partits pro-consulta i moviments socials poden decidir una alternativa que ha d’assegurar el vot popular massiu.

Ahir em reunia amb el consell nacional d’ICV on ens refermàvem amb la lluita unitària pel dret a decidir i per a votar el 9N, davant d’algunes veus que deien que no calia decidir sobre la segona part de la pregunta el acord fou clar, per a nosaltres el 9N és una convocatòria legítima i ens refermem sobre el doble vot que demanem als ciutadans. La proposta és si a la primera i el que s’ha anomenat llibertat de vot però que com va dir Ricard Gomà, significa pluralitat de vot a partir d’un primer si comú. No és el que volia però permet que ningú es perdi pel camí, no tant amb ulls de partit com en la perspectiva del mateix procés sobiranista. Si ho aprova la militància en la consulta, els que estem pel doble si estarem legitimats per a fer aquesta campanya.

Ens queden dies i mesos especialment difícils però de gran transcendència, fermesa en els nostres objectius i saviesa en saber administrar el temps i les decisions, En continuarem parlant, continuarem lluitant.

La Via catalana ens marca el camí, el poble ens exigeix que donem pas i complim els compromisos

Ha estat un encert fer la Via, els resultats ho avalen. No ha estat fàcil assolir els reptes,  calia superar la manifestació de l’any passat i  la complexitat organitzativa d’una cadena humana extensa i complexa. Però s’ha aconseguit! I per la resposta de la convocatòria, 1.600.000 o més, i per la manca d’incidents, esdevé gairebé un cas únic.

Els dies anteriors no han estat fàcils, no pas pocs desitjaven que no funcionés, hem aguantat noticies de molta mena, s’han magnificat errors i s’ha menystingut els esforços de molta gent anònima que ha estat l’ànima de l’èxit. La gent ahir volia unitat en lo fonamental per a fer el referèndum amb una pregunta clara, vol que se li pregunti si vol que Catalunya sigui un estat sobirà. Estem cansats de que sens negui el ser subjecte polític, que sens furti la capacitat de decisió. I això es vol, ho volem aquets 2014.

Es cert que molts dels que ahir es donaven les mans estaven patint, per la feina o la seva manca, per l’escola o la salut i alguns, molts menys,  no patien per aquestes coses. Però la força era i es major per que hi érem tots. Entenc que es volgués encerclar el Trueta o la Caixa, pel que simbolitzen i per que lluitem per a canviar no solament una forma d’estat, sinó també un model de societat. Però calia estar tots junts i que ho sembles, amb el Trueta s’ha fet un esforç enllaçant-lo amb la Via. Amb la caixa la pedagogia no ha acabat de funcionar per que al meu voltant i després en converses de tota mena, i no crec ser l’únic partidari de lligar-ho que li ha passat, molta gent em deia que no ho entenia.

Ahir vàrem reivindicar els dret a decidir si volem un estat propi, per que era l’11 de setembre. Evidentment que jo també vull decidir-ho tot, tot lo altra, però per això tenim 364 dies per reivindicar i ho farem, per que és de justícia lluitar contra totes les malifetes del govern de Catalunya, del de l’estat i dels poders econòmics que manipulen des de l’ombra, però ahir centenars de milers de persones es donaven la ma malgrat que pensaven molt diferent de moltes coses per que teníem una de clara, sense sobirania no pots decidir tot allò que ens importa a uns i altres els restants dies de l’any.

Ara els que des de la política volem complir el mandat del poble, hem de rectificar errors, superar les ambigüitats i assegurar aquest 2014 que la confiança ahir rebuda no es malmenarà.