En un dia com
avui recordo els gironins i les gironines que plens d’il·lusió obriren les
portes de l’ajuntament a la república i al catalanisme. Una generació que el
1939 fou víctima de la repressió i de l’exili. Els somnis destrossats per la
barbàrie, els vencedors desfilant per la ciutat, quanta ràbia i impotència amb
el seminari ple a vessar de presos i tantes famílies esperant amb un fil
d’esperança una carta d’algun país americà que digues que el seu pare, marit o
germà havia arribar sa i estalvi.
En un dia com
avui, som moltes els gironins i gironines que compartim els mateixos somnis que
Miquel Santaló i els altres 14 regidors que obtingueren una victòria històrica
el 14 d’abril. 15 regidors de 23!!El nou règim república fou proclamat pel
flamant alcalde el mateix 14 a la tarda des del balcó de l’Ajuntament.
“Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la
saviesa i la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la
incredulitat; l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de
l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre i no
teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens precipitàvem
cap a la direcció contrària.” Amb aquesta famosa frase comença Una història de dues ciutats,
Dickens, sembla que ens parli d’aquella època d’esperances i frustracions on de
l’ou de la serp va sorgir el feixisme, la seva variant espanyola, el franquisme,
i desfermà una guerra i una llarguíssima dictadura.
Em sento un més acompanyant el 1939 a l’exili els 62 diputats
de les corts per la frontera amb França, em sento polissó en un dels vaixells
que el govern de Mèxic posà a disposició dels exiliats i acompanyo les
despulles de Miquel Santaló enterrat lluny, molt lluny, a Guadalajara, Mèxic.
Sempre en el record, els que lluitaren i moriren per fer una Catalunya
i un mon millor. Visca la república!
