Ha estat
una noticia menor un fet de la major importància, l’acceptació a tràmit per
part de la mesa del Parlament de Catalunya de la ILP amb major nombre de
signatures de les presentades a Catalunya, que te com objectiu la implantació
de la Renda Mínima Garantida.
L’objectiu
es treure de la pobresa extrema i del cercle que l’acompanya a desenes de
milers de conciutadans que avui solament poden viure de la beneficència i
sempre pendents de la precarietat. El que era un sistema d’urgència, fer
arribar aliments a qui ho necessitava, ha esdevingut el sistema, o millor
dit, l’únic sistema que te molta gent al
seu abast.
Fent deixadesa, el sistema públic, de les seves obligacions, obliga
a una societat civil,que ni te els mitjans ni els instruments per a superar una pobresa cada dia més global, a esdevenir responsable d’un sistema mancat, la
beneficència.
En el seu
moment, fa gairebé cinc anys, vaig ser uns dels que des de l’Ajuntament, amb col·laboració
amb Càritas, Creu Roja i el Banc d’Aliments, vam promoure el primer Centre de Distribució
D’Aliments de Catalunya. Era una necessitat i es va afegir a la xarxa de
recursos socials de l’ajuntament i de les entitats. Però en els darrers anys la
caiguda de les subvencions, la retallada de la llei de dependència , el
desmantellament del PIRMI...ha convertit aquest recurs en un instrument
d’actuació massa en solitari i per tant ineficaç per si sol.
