De nou l’aplicació
de la llei antiterrorista criminalitza l’anarquisme, com altres cops ho ha fet
amb l’independentisme basc o català, una llei a mida, antidemocràtica, feta en
els moments de plom, més durs i sagnants de la lluita contra ETA, s’aplica en
altres àmbits sovint amb resultats minsos penal i legalment, però que
criminalitzen i causen patiment a persones i col·lectius.
El respecte a
la llei en aquest país es molt particular, sovint es sacralitza malgrat no s’escaiguin
al concepte de justícia i conculquin llibertats individuals i col·lectives. També
massa sovint hi ha portes de molta mena que permeten el tracte de favor, la
situació excepcional o en darrer terme els indults per a que el privilegiats s’estalvien
el compliment de la pena com la resta dels humans.
Recordo amb
dolor l’aplicació de l’esmentada llei a Núria Pórtolas que malgrat l’absolució
final ningú li pot estalviar el calvari de comissaries, jutjats i presó que va
viure i suportar. Paradigma de com pots restar presoner d’institucions i lleis
injustes quan governes en un sistema injust, malgrat vulguis canviar-lo.
Aprendre dels errors, reconèixer-los i rectificar. Demanar perdó pel mal causat,
per acció o omissió. Usar la intel·ligència per a no trobar-te mai més en una
situació semblant i plantar-li cara. Aprenent dels errors, en definitiva, teus
o dels teus.
Un govern
conservador com l’actual a la Generalitat i un altre d’extremista de dretes a
Madrid els hi pot venir ve la cacera d’anarquistes i algun jutge , llei antiterrorista
en ma, es pot prestar al joc. El joc de distreure a la població del veritables delinqüents
que l’esmentada llei no contempla, els corruptes i el botxins, sempre interessa
a algú. Ens podem preguntar, com altres cops, a qui beneficia?
