Diuen que no hi ha llibertat sense seguretat...però no qualsevol ni a qualsevol preu!

La ciutat morta, documental colpidor, que va programar després de molts retards TV3 al canal 33 dissabte, ha creat un gran ressó ciutadà, un sentiment generalitzat que quelcom no funciona adequadament en l’àmbit de la seguretat i la justícia, ni en el de la política. El que des de les xarxes corria com un missatge d’atenció ara és un torrent d’indignació.

Uns fets del 2006, el 4F, gairebé 9 anys més tard, obliguen a obrir un cas ple d’ombres i incerteses. Darrera queda el patiment d’uns nois i el suïcidi d’una noia. I, possiblement, la impunitat de l’autor o autors que varen deixar paraplègic un policia local de Barcelona.

El model policial actual s'ha de revisar a fons. Gairebé ningú nega la necessitat d’una policia que preservi els drets dels ciutadans i lluiti contra la delinqüència, en una societat injusta, on el crim no pot quedar impune. Però no qualsevol sistema ni a qualsevol preu. Formació i control democràtic, eradicar comportament violents, actituds xenòfobes i autoritàries...no crec en un altre camí en un marc democràtic.

ICV-EUiA ho va intentar durant tres anys, en el darrer tripartit i no se’n va sortir, mes ombres que encerts ens expliquen que una minoria en un govern, sense un canvi de paradigma assumit per tothom, fa irrellevants els canvis (càmeres, codi ètic...)  i s’empantana en les conseqüències de l’autoritarisme arrelat i quotidià del sistema.

Podem fer dels errors una taca inesborrable, una autocrítica sense perdó, una diana per les recriminacions que ens divideixen i impedeixen les alternatives, o podem aprendre d’ells, dels errors, saber que no hem de fer, com situar-nos en el futur, per què els canvis s’han de fer, estant pendents i son més necessaris que mai.

No podem deixar impunes els errors judicials, policials i polítics, la denuncia és necessària, imprescindible, però hem de tenir alternatives, a la política, a la justícia i al sistema policial actuals. Hem d’assegurar seguretat, equitat i llibertat, en el marc d’un sistema democràtic renovat, si no ho fem ho faran altres en una altre direcció.

Detinguin als sospitosos habituals!

De nou l’aplicació de la llei antiterrorista criminalitza l’anarquisme, com altres cops ho ha fet amb l’independentisme basc o català, una llei a mida, antidemocràtica, feta en els moments de plom, més durs i sagnants de la lluita contra ETA, s’aplica en altres àmbits sovint amb resultats minsos penal i legalment, però que criminalitzen i causen patiment a persones i col·lectius.

El respecte a la llei en aquest país es molt particular, sovint es sacralitza malgrat no s’escaiguin al concepte de justícia i conculquin llibertats individuals i col·lectives. També massa sovint hi ha portes de molta mena que permeten el tracte de favor, la situació excepcional o en darrer terme els indults per a que el privilegiats s’estalvien el compliment de la pena com la resta dels humans.

Recordo amb dolor l’aplicació de l’esmentada llei a Núria Pórtolas que malgrat l’absolució final ningú li pot estalviar el calvari de comissaries, jutjats i presó que va viure i suportar. Paradigma de com pots restar presoner d’institucions i lleis injustes quan governes en un sistema injust, malgrat vulguis canviar-lo. Aprendre dels errors, reconèixer-los i rectificar. Demanar perdó pel mal causat, per acció o omissió. Usar la intel·ligència per a no trobar-te mai més en una situació semblant i plantar-li cara. Aprenent dels errors, en definitiva, teus o dels teus.

Un govern conservador com l’actual a la Generalitat i un altre d’extremista de dretes a Madrid els hi pot venir ve la cacera d’anarquistes i algun jutge , llei antiterrorista en ma, es pot prestar al joc. El joc de distreure a la població del veritables delinqüents que l’esmentada llei no contempla, els corruptes i el botxins, sempre interessa a algú. Ens podem preguntar, com altres cops, a qui beneficia?