Pressupostos Generals de l’Estat: La despesa social!

Al donar un primer cop d’ull als pressupostos Generals de l’Estat (PGE) 2017 es desmunta el que Ciudadanos ha venut de que, gràcies al pacte amb el PP, s’augmenten 442 milions de despesa social, de fet l’increment és tan sols de 130 milions. Poca eufòria, un 0,8% més en despesa per als serveis Socials! En 2016, la despesa pública totals en serveis socials a Espanya ( incloent l’atenció a la dependència) va pujar a 16.700 milions d’euros. La distribució d’aquets esforç fou: CC.AA= 60,8 % (10.171 M€); Ajuntaments=25,5% (4.259,11M€); AGEstat=13,7% (2.296,22 M€).

Aquestes dades posen en evidència que l’aportació de l’Estat als serveis socials es significativament molt baixa. L’increment 2017 publicitat es distribueix en dos blocs: 342 milions per a un Pla contra la pobresa infantil, i 100 milions més per a la Dependència. Doncs bé la realitat d’aquetes xifres és una altra. Solament 30 dels 342 milions de la primera partida son un increment real respecte a l’any anterior.

102 milions provenen del programa FEAD, per ajuda alimentària no solament per als nens sinó per a tots els desafavorits. Estem parlant d’excedents alimentaris repartits per diferents organitzacions com Càritas, Creu roja o banc d’aliments, en la mateixa quantia que l’any passat. Vol dir que ara solament s’aplicaran a famílies amb menors? I la resta...?

140 milions es corresponen al Programa de reassentament dels refugiats, per a l’atenció a famílies amb menors. Partida existent l’any anterior i que no s’ha volgut o sabut gestionar. 100 milions es corresponen a un increment de 30 en la partida de “prestacions bàsiques de serveis socials” que el 2016 fou dotada en 70 milions. Aleshores tenim que solament 30 de 342 milions son l’augment.

Per últim incrementar 100 milions la partida de dependència no assegura res, ni tant sols que es transfereixin a les CC.AA. Ni molt menys que s’atengui l’enorme llista d’espera que necessitaria un mínim de 3.000 milions més per a eixugar-la. La pressió sobre els serveis socials municipals i autonòmics es insuportable i fa més necessària que necessària que mai d’una inversió intel·ligent i suficient. D’aquest govern del PP i “amics” no ho podem esperar!

A propòsit d’un article de Pere Tubert.

Quan parla o escriu Pere Tubert cal tenir molt present el que diu. Una persona compromesa i generosa que coneix molt be el mon del discapacitat, de les dificultats que aquest mon, aquesta ciutat, genera encara avui a les persones que volen i han de poder superar la seva dependència però necessiten d’un entorn més amable, mes responsable, que generi oportunitats.

Avui li he llegit un article del que he quedat molt preocupat, em faig la pregunta següent, que està passant que malgrat en tots els cercles en els que participo es diu i es promet una espacial atenció a les persones discapacitades i a les organitzacions que els ajuden i empoderen, poc a poc en lloc d’avançar anem retrocedint?

Des de la llibertat de no ocupar ara un càrrec directiu a MIFAS i des de la sinceritat que sempre l’ha caracteritzat denuncia els retrocessos que a la nostra ciutat, i a altres llocs, s’han produït i més enllà de la crítica directe que fa a determinades persones i institucions, es objectivable com les grans empreses han fet fora de concursos i contractes a d’altres, petites i lligades a les entitats del sector, que han vist precaritzades persones i serveis que semblaven consolidats i d’alt valor social.

Fa mesos varem crear una comissió a l’Ajuntament per a estudiar tot el sistema de contractació i per a facilitar un millor accés de les empreses del tercer sector que a més d’un bon servei tenen altes cotes de valor social. S’està eternitzant i mentre estant,  els contractes van en una altre direcció.

Des del Parlament i els ajuntaments hem de fer més, molt més per assegurar que un legat, a casa nostre tant important com el que representa Pere Tubert i tots aquells que hi ha dedicat la seva vida als altres, no quedi arrabassat per la cobdícia d’unes grans empreses que maximitzant beneficis en tot i per a tot. Les administracions han de sortir d’una passivitat còmplice i si cal canviar tot els que s’hagi de canviar que es faci, som electes i tenim aquesta responsabilitat.