A propòsit d’un article de Pere Tubert.

Quan parla o escriu Pere Tubert cal tenir molt present el que diu. Una persona compromesa i generosa que coneix molt be el mon del discapacitat, de les dificultats que aquest mon, aquesta ciutat, genera encara avui a les persones que volen i han de poder superar la seva dependència però necessiten d’un entorn més amable, mes responsable, que generi oportunitats.

Avui li he llegit un article del que he quedat molt preocupat, em faig la pregunta següent, que està passant que malgrat en tots els cercles en els que participo es diu i es promet una espacial atenció a les persones discapacitades i a les organitzacions que els ajuden i empoderen, poc a poc en lloc d’avançar anem retrocedint?

Des de la llibertat de no ocupar ara un càrrec directiu a MIFAS i des de la sinceritat que sempre l’ha caracteritzat denuncia els retrocessos que a la nostra ciutat, i a altres llocs, s’han produït i més enllà de la crítica directe que fa a determinades persones i institucions, es objectivable com les grans empreses han fet fora de concursos i contractes a d’altres, petites i lligades a les entitats del sector, que han vist precaritzades persones i serveis que semblaven consolidats i d’alt valor social.

Fa mesos varem crear una comissió a l’Ajuntament per a estudiar tot el sistema de contractació i per a facilitar un millor accés de les empreses del tercer sector que a més d’un bon servei tenen altes cotes de valor social. S’està eternitzant i mentre estant,  els contractes van en una altre direcció.

Des del Parlament i els ajuntaments hem de fer més, molt més per assegurar que un legat, a casa nostre tant important com el que representa Pere Tubert i tots aquells que hi ha dedicat la seva vida als altres, no quedi arrabassat per la cobdícia d’unes grans empreses que maximitzant beneficis en tot i per a tot. Les administracions han de sortir d’una passivitat còmplice i si cal canviar tot els que s’hagi de canviar que es faci, som electes i tenim aquesta responsabilitat.