Girona 24M: Cap o cua, la importància de l’equip.

Fer una candidatura no es una tasca senzilla, cal compaginar un conjunt de variables de caràcter molt divers. Si a més és el resultat d’una coalició  has d’assegurar que la suma no resti aquelles característiques diferencials que son una riquesa que suma.

Quan el cap de llista es escollit per primàries, es a dir que no sigui la direcció nacional de cap partit qui ho decideixi, assegura llibertat i major responsabilitat, doncs és als electors  a qui es deu i no a cap dit majestàtic. El paper rellevant del cap de llista per ordenar-la, ve compensat per la decisió de l’assemblea per a referendar-la.

Crec però que caldria que les llistes s’obrissin i els electors poguessin triar lliurament, malauradament no solament cal una reforma legislativa adient, també un canvi de cultura política entre la ciutadania, que avui per avui, no vull ser pessimista, encara no es dona.

Després d’encapçalar per tres cops la llista d’ICV-EUiA a Girona, aquest cop la tancaré com a darrer suplent. Em  sento còmode, com a mínim tant , si no més, que quan les vaig encapçalar. D’estar sol a l’oposició, vàrem aconseguir una representació que va fer possible contra tot pronòstic co-governar la ciutat, experiència amb llums i ombres. He fet amb la Núria, aquests darrers anys, una ferma oposició. Espero que els electors facin costat a la llista que presentem, no podrem fer els canvis necessaris sols, però crec que sense nosaltres difícilment es faran.

Un gran Girona FC! Que sigui menys societat anònima i més futbol club!

Una gran campanya la del Girona, solament comparable a la de 1935-36 en la que també va disputar la fase de promoció a 1a divisió. Tothom l’hauria signat al començar la temporada, per tant la derrota del dissabte no pot enfosquir l’esforç dels jugadors, la capacitat del tècnic i l’alè de l’afició.

Feia temps que no es respirava tant de futbol a la ciutat, des de la fundació dels GIRONA Fútbol Club, el 25 de juliol de 1930, no es veia una tant estreta comunió dels seguidors i l’equip. Ara més que mai caldrà treure tot el millor d’uns i altres per aconseguir que en la temporada que ve no es dilueixi tot aquest capital.

I parlant de capital, no es pot confondre, ara més que mai, la propietat amb el club. Des de la nefasta llei que va portar al les S.A.D. hem vit com molts clubs, també de les nostres comarques han quedat en mans d’arribistes i oportunistes. Delitosos de notorietat i per fer negocis han convertit clubs amb història en res, deixant un record de corrupció i frustracions.

Retornar la propietat als socis, com a representants de la afició seria el millor camí per assegurar al club una continuïtat d’èxits.  La bona gestió d’un equip directiu és clau, però encara més que qui gestiona entengui que no es pot jugar amb els sentiment de l’afició i amb el nom de la ciutat. Desitjo molts més èxits, amb bon joc i amb ètica esportiva, i de l’altre també.