Una
gran campanya la del Girona, solament comparable a la de 1935-36 en la que
també va disputar la fase de promoció a 1a divisió. Tothom l’hauria signat al
començar la temporada, per tant la derrota del dissabte no pot enfosquir l’esforç
dels jugadors, la capacitat del tècnic i l’alè de l’afició.
Feia
temps que no es respirava tant de futbol a la ciutat, des de la fundació dels
GIRONA Fútbol Club, el 25 de juliol de 1930, no es veia una tant estreta
comunió dels seguidors i l’equip. Ara més que mai caldrà treure tot el millor d’uns
i altres per aconseguir que en la temporada que ve no es dilueixi tot aquest
capital.
I
parlant de capital, no es pot confondre, ara més que mai, la propietat amb el
club. Des de la nefasta llei que va portar al les S.A.D. hem vit com molts
clubs, també de les nostres comarques han quedat en mans d’arribistes i oportunistes.
Delitosos de notorietat i per fer negocis han convertit clubs amb història en res,
deixant un record de corrupció i frustracions.
Retornar
la propietat als socis, com a representants de la afició seria el millor camí
per assegurar al club una continuïtat d’èxits. La bona gestió d’un equip directiu és clau, però
encara més que qui gestiona entengui que no es pot jugar amb els sentiment de l’afició
i amb el nom de la ciutat. Desitjo molts més èxits, amb bon joc i amb ètica esportiva,
i de l’altre també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada