Fer una
candidatura no es una tasca senzilla, cal compaginar un conjunt de variables de
caràcter molt divers. Si a més és el resultat d’una coalició has d’assegurar que la suma no resti aquelles
característiques diferencials que son una riquesa que suma.
Quan el cap
de llista es escollit per primàries, es a dir que no sigui la direcció nacional
de cap partit qui ho decideixi, assegura llibertat i major responsabilitat,
doncs és als electors a qui es deu i no
a cap dit majestàtic. El paper rellevant del cap de llista per ordenar-la, ve
compensat per la decisió de l’assemblea per a referendar-la.
Crec però que
caldria que les llistes s’obrissin i els electors poguessin triar lliurament,
malauradament no solament cal una reforma legislativa adient, també un canvi de
cultura política entre la ciutadania, que avui per avui, no vull ser
pessimista, encara no es dona.
Després
d’encapçalar per tres cops la llista d’ICV-EUiA a Girona, aquest cop la
tancaré com a darrer suplent. Em sento
còmode, com a mínim tant , si no més, que quan les vaig encapçalar. D’estar sol
a l’oposició, vàrem aconseguir una representació que va fer possible contra tot
pronòstic co-governar la ciutat, experiència amb llums i ombres. He fet amb la
Núria, aquests darrers anys, una ferma oposició. Espero que els electors facin
costat a la llista que presentem, no podrem fer els canvis necessaris sols,
però crec que sense nosaltres difícilment es faran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada