L’escenificació
del pacte d’ahir es posava en marxa amb una barreja de l’estètica dels seus
protagonistes, del meritori i del veterà, dos cares diferents d’una mateixa
moneda. Formalitat per donar transcendència a un contingut intranscendent del
que curiosament l’únic que s’entén és que a Catalunya ni aigua, fins que no es
penedeixi del mal camí portat fins ara i accepti la penitència oportuna. Vella
guàrdia nacional-catòlica i nova guàrdia riberiana. Els que donaven
“mestissatge”, segons Pedro Sánchez, ara tornen a casa per Nadal.
Tant de
soroll per a no res? Evidentment no son pas babaus i saben que 169/170 no sumen
prou, aleshores per que tant “sarau”? Bé, de moment aïllen al PSOE furtant-li
el seu aliat formal i de pas deixant en ridícul l’alternativa que proposaven
fins fa ben poc. En aqueta lluita d’egos no es pas una victòria petita. A més,
poca sortida li donen al PSOE sense desdir-se del que ha dit. O es desdiu i
s’absté, permetent a Rajoy se president, o es desdiu i accepta un govern
d’esquerres que proposi un referèndum per a Catalunya.
Si el PSOE no
fa una cosa ni l’altre, eleccions per nadal, reforçant al PP, que de lluny
guanyarà de nou les eleccions a Espanya. Podemos, mentre, criticarà a uns i
altres i esperarà temps millors, si es que arriben mai! I qui dies passa anys
empeny. S’ha desaprofitat un moment de crisi del sistema. Envellit i corrupte, continuarà ranquejant, perquè aquest s’ha
basat en la desconfiança entre les comunitats autònomes, la desigualtat entre
elles i la dependència de l’estat
central, el gran distribuïdor...Catalunya ha demostrat que aquest model es
insostenible i ens hem negat a mantenir-lo.
De dimarts
a divendres el Congrés escenificarà una no-nata investidura i fent la viu, viu,
Rajoy continuarà amb el seu govern en
funcions, què n'és de feliç! Qui no vulgui veure que, avui
per avui, el canvi solament és possible a Catalunya és perquè aquest li fa por
o prefereix fer també que el temps, el temps Rajoy, li permeti continuar en la indecisió permanent.
