Els partits o com sobreviure en temps de canvis...

En les campanyes electorals la gent interessada per la política, que és una minoria, es posa rabiosa amb els que te més a prop, és a dir, amb el veí. Amb qui comparteixes electorat és amb el que et disputes el vot i el més allunyat, no serveix gairebé més que d’espàrring per a llançar propostes per a convèncer als teus. D’ací que en aquest començament de campanya, sempre comencen abans de la data oficial, les forces independentistes i sobiranistes hagin pràcticament oblidat, amb atacs mutus, a PP-Ciutadans-PSC.

A voltes les eleccions poden se diferents, però les campanyes difícilment deixen les característiques que abans he esmentat. El 27S és molt i molt diferent que les altres, però els reflexes condicionats pels aparells dels partits ho compliquen. Totes les anomenades llistes unitàries o tranversals tenen una columna vertebral que son els aparells. Fins i tot els nous han creat el seu de presa i corrents.

CDC i ERC vertebren “Junts pel sí” i Podemos amb ICV-EUiA el “Catalunya si es pot”. La credibilitat dels que composen les llistes estarà en si son capaços de mantenir les seves conviccions i en els moments claus imposar-se als aparells, als pactes que no passen per les urnes.

Es curiós que les primàries de les que tant se’n ha parlat, hagin estat bandejades per gairebé totes les forces polítiques a excepció de la CUP. És tant important el que ens juguem que el aparells dels partits no poden ni volen restar exclosos. D’ací el pànic d’alguns d’ells a la llista unitària sense polítics en actiu. No val l’enyorança del que podia haver estat i no és, en la construcció d’un nou estat ens queda molt per fer.

Mas, cap o cua? Diàleg o capteniment?

Ahir el President Mas va fer una conferència intensa i extensa, barreja de propostes previsibles i alguna d'imprevista. No em va deixar indiferent. Malgrat els interrogants i les propostes a mig fer, és, malgrat tot, la proposta més completa de que fer després del 9N i te la virtut de no seguir roda del que passi a Espanya, sinó avançar-se per a poder influir en els plantejaments futurs.

Se que corro un risc al donar la meva opinió sense esperar a veure que diuen els meus i els altres, soc d’ICV , però sempre he dit el que penso dins i fora de l’organització, en moments tant importants com els que vivim, no faré de menys.

Quin punt fort i quina mancança hi trobo en el discurs del president? com a element clau i positiu una llista unitària en la que ell no hagi de ser el cap, a ningú se li escapa les crítiques de messianisme que ha tingut i la sospita d’aprofitament partidista que se li pressuposa. Que l’encapçali una persona de consens amb data de caducitat per a ell i tota la llista genera confiança, de present i de futur. La principal mancança, el model i la política del govern entrant en l’acció simultània de portar-nos a l’estat propi i al referèndum i governar el país, per que no podem esperar a assumir els reptes socials que ens commouen.

Per tot això, crec que no ens podem tancar amb prejudicis i tacticismes partidistes,  cal arremangar-nos per a negociar una llista àmplia i plural encapçalada per un/una independent de prestigi, que representi la pluralitat que suma, i alhora un govern que situï l’acció social coma prioritat, es a dir que desfasi les polítiques que en salut, educació, medi ambient i benestar ens han fet retrocedir aquests darrers anys.

Si hi ha voluntat per totes bandes ens en podem sortir, i estic obert a millors propostes, les escoltaré totes, però que sumin, que actuïn sobre la realitat per a transformar-la, que es posin al servei del poble, de la nació.