En les campanyes
electorals la gent interessada per la política, que és una minoria, es posa
rabiosa amb els que te més a prop, és a dir, amb el veí. Amb qui
comparteixes electorat és amb el que et disputes el vot i el més allunyat, no
serveix gairebé més que d’espàrring per a llançar propostes per a convèncer als
teus. D’ací que en aquest començament de campanya, sempre comencen abans de la
data oficial, les forces
independentistes i sobiranistes hagin pràcticament oblidat, amb atacs mutus, a
PP-Ciutadans-PSC.
A voltes les
eleccions poden se diferents, però les campanyes difícilment deixen les característiques
que abans he esmentat. El 27S és molt i molt diferent que les altres, però els
reflexes condicionats pels aparells dels partits ho compliquen. Totes les
anomenades llistes unitàries o tranversals tenen una columna vertebral que son
els aparells. Fins i tot els nous han creat el seu de presa i corrents.
CDC i ERC vertebren
“Junts pel sí” i Podemos amb ICV-EUiA el “Catalunya si es pot”. La credibilitat dels que composen les llistes estarà en si son capaços de mantenir les seves conviccions i en els moments claus imposar-se als aparells,
als pactes que no passen per les urnes.
Es curiós
que les primàries de les que tant se’n ha parlat, hagin estat bandejades per gairebé totes
les forces polítiques a excepció de la CUP. És tant important el que ens juguem
que el aparells dels partits no poden ni volen restar exclosos. D’ací el pànic
d’alguns d’ells a la llista unitària sense polítics en actiu. No val l’enyorança
del que podia haver estat i no és, en la construcció d’un nou estat ens queda
molt per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada