Aquest dies de Nadal, els darrers
dies de l’any sempre m’embranco en reflexions, faig un repàs de l’any, de
dubtes i esperances, de cops i patacades, d’anhels i decepcions. En contrast amb la felicitat d’estar amb la
gent que estimo, la incertesa del futur em fa pensar. I és al nostre interior,
on nien els somnis, hi ha la música, la clau de l'equilibri i la llavor de la
creació. Buscar el camí fins en aquest centre és la nostra tasca al llarg de la
vida.
Tinc experimentat que els nostres
moments de més lucidesa solen tenir lloc quan ens sentim profundament
incòmodes, infeliços o insatisfets. A més, un refredat mal curat m’ha deixat a
casa tancat. I en aquest moments,
empesos per la nostra insatisfacció, és quan sortim al camí fressat i comencem
a explorar diferents maneres de fer una cosa o respostes més segures. L’esperança té dos cares: es diuen
enuig i valor; enuig en veure com són les coses i valor per no permetre que
segueixin així.
Cada cop tinc més clar que no es
tant sols mirant el passat que es pot conèixer el present, per això com
historiador no em puc tancar a l’acadèmia.
Si vull conèixer el passat he de mirar el present, doncs n’és el seu
resultat. Si vull conèixer el futur he de mirar el present, doncs n’és la seva
causa. I si vull viure, he de viure el present, doncs és el resultat i la causa
de tot allò que som i fem!
Que passeu, que passem, un bon cap d’any
2013 i comencem bé el 2014, i com deia Martí Pol, “ el que compta és l’esforç de cada dia
compartint tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixampla l’esperança, que
cap dia no es perd per als qui lluiten. “
