Els innombrables!

A poc més de 48 hores per a l’intent d’investidura de Pedro Sánchez, de moment hi trobem tres blocs, el que el presenta (PSOE-Ciudadanos); el que el rebutja des de la dreta, bé caldria un peu de rei per a veure els matisos programàtics entre ells (PP); i els que voldrien un pacte d’esquerres, bé, de centre-esquerra (Podemos i aliats mes o menys circumstancials). També estem els “innombrables”, els separatistes, ningú, o pràcticament, ens vol, però per a algunes de les alternatives en som imprescindibles.

Sempre he dit que res del que passi a Espanya ens pot ser indiferent, també que el nostre conflicte no és amb el poble espanyol sinó amb els seus governants. Per això no ens hem negat mai al diàleg, però perquè aquest existeixi cal escoltar-se i confiança mútua. Més enllà del diàleg de sords, mitja hora, que va promoure Pedro Sánchez, res més hi ha hagut amb el primer bloc. Bé, la declaració-pacte comú assumeix  l’hostilitat de Ciudadanos al dret a decidir dels catalans. El PP més del mateix, més “peso de la ley” i escanyar el govern econòmica i políticament.

Es cert que en el tercer bloc tenim Podemos i les confluències que de forma explícita han donat la ma a Catalunya proposant un referèndum d’autodeterminació. La conversa amb Xavier Domènech i els dirigents de Podemos fou cordial. El problema és que el números no surten perquè cal sumar als del PSOE i aquest, avui per avui, ni vol ni pot assumir-ho. Un trencaclosques que ens portarà a una gran coalició o a noves eleccions.

Veurem que dona de si el debat, que es diu i que no es diu, quines rèpliques i contrarèpliques treuen fum i quines són fumata blanca. Intentaré fer la crònica per a desprès entrar en aquets llargs dos mesos que resten fins al “2 de mayo” dia en que, si no hi ha acord, caldrà convocar noves eleccions generals.

Per ordre de l’autoritat competent es fa saber que una fera ferotge passeja pels carrers!

Amaguem les criatures, no sortim de casa! Una fera ferotge recorre el país, “Podemos” i els rojos extremistes i separatistes campen per on volen gràcies al vots! Si, encara no tenen el poder, fins i tot no s’entenen prou entre ells, però mama quina por! I si ....al final poden?

Parlen d’extremisme, quan el que volen dir es alternativa. Alternativa al seu poder que el exerceixen com si fos un fet natural, una prebenda d’ordre diví que les persones mortals no poden canviar, el que han de fer es aplaudir amb les mans i amb el vots.

Sembla que l’únic extremisme acceptable és el seu, el de la dreta. O es que el PP governant no ha donat altes dosis d’extremisme des de que va arribar al govern i en el període d’oposició anterior per aconseguir-lo? Ara s’estigmatitza uns resultats el de les europees a Espanya  i a Catalunya, que amb components diferents i fruit de realitats diferents, han donat un resultat contrari al statu quo.

Ja els hi anava bé l’espàrring del PSOE, grans discussions al Parlament, cara a cara a les televisions, molta pólvora! però res que poses en perill el sistema, ni obviament quan sense sortir-se del paper establert governaven. Si anaven massa enllà, aleshores els Botin i Florentino’s els posaven al seu lloc i ,si calia, una trucada de Merkel o Obama, es feia, i ho acaba de solucionar.

Per això la crisi del PSOE i la del PSC casolà es de difícil solució, per que no els hi cal una regeneració, per això se’ls ha passat l’arròs, cal una revolució! I algú se’ls imagina fent-la?

Queda encara molt, espero equivocar-me, per crear una alternativa a casa nostra i a Espanya però solament la possibilitat que es produeixi aixeca totes les pors que des de la transció han acumulat els poderosos i la casta que els serveix. Ja em sento al clatell el crit histèric de: sou ETA!