Els innombrables!

A poc més de 48 hores per a l’intent d’investidura de Pedro Sánchez, de moment hi trobem tres blocs, el que el presenta (PSOE-Ciudadanos); el que el rebutja des de la dreta, bé caldria un peu de rei per a veure els matisos programàtics entre ells (PP); i els que voldrien un pacte d’esquerres, bé, de centre-esquerra (Podemos i aliats mes o menys circumstancials). També estem els “innombrables”, els separatistes, ningú, o pràcticament, ens vol, però per a algunes de les alternatives en som imprescindibles.

Sempre he dit que res del que passi a Espanya ens pot ser indiferent, també que el nostre conflicte no és amb el poble espanyol sinó amb els seus governants. Per això no ens hem negat mai al diàleg, però perquè aquest existeixi cal escoltar-se i confiança mútua. Més enllà del diàleg de sords, mitja hora, que va promoure Pedro Sánchez, res més hi ha hagut amb el primer bloc. Bé, la declaració-pacte comú assumeix  l’hostilitat de Ciudadanos al dret a decidir dels catalans. El PP més del mateix, més “peso de la ley” i escanyar el govern econòmica i políticament.

Es cert que en el tercer bloc tenim Podemos i les confluències que de forma explícita han donat la ma a Catalunya proposant un referèndum d’autodeterminació. La conversa amb Xavier Domènech i els dirigents de Podemos fou cordial. El problema és que el números no surten perquè cal sumar als del PSOE i aquest, avui per avui, ni vol ni pot assumir-ho. Un trencaclosques que ens portarà a una gran coalició o a noves eleccions.

Veurem que dona de si el debat, que es diu i que no es diu, quines rèpliques i contrarèpliques treuen fum i quines són fumata blanca. Intentaré fer la crònica per a desprès entrar en aquets llargs dos mesos que resten fins al “2 de mayo” dia en que, si no hi ha acord, caldrà convocar noves eleccions generals.