AP-7, peatges més cars! No vull pagar!

En aquest any hem patit el rècord en la puja dels peatges, quatre, el primer de 3,2% a principis de 2012 en concepte de la pujada anual que fa l'Administració central sobre les autopistes de pagament; un 7,5% que es va aplicar al mes de juliol mitjançant un Reial Decret; el 3% corresponent a l'augment de l’Iva; i a partir de principis de 2013 un 2,40% més. En un any, l'Estat haurà apujat el preu de circular per l'AP-7 un 17%.

Com hem dit, ací no acaba la cosa, haurem de sumar tots els augments de preu que s'han efectuat des del gener del 2012, el que està previst per a principis del 2013, arribant a un abusiu increment en un any, per circular per l'AP-7, fins a un 17%. A ningú se li escapa el negoci d’Abertis, gran beneficiada del no desdoblament de la N II, quina casualitat!

Plou sobre mullat, ja en el seu moment, després de la darrera pujada, les associacions de transportistes van alertar que a més penalització per utilitzar l'AP-7, més serien els vehicles pesants que optarien per passar per la N-II com a alternativa gratuïta. Més col·lapse, més accidents!

El nou augment ve derivat de la decisió del Govern de no pagar els imports que anualment pagava a aquestes vies per compensar per una baixada de peatges aprovada el 1999. A més, a l'actualització mitjana de 2013 s'hi sumaran els increments que l'Executiu va autoritzar aplicar a determinades concessionàries que actualment estan en risc de fallida. Aquest és el cas de la R-2 i l'Autopista Cartagena-Vera. De fet ho pagarem entre tots.

Jo continuo pensant en la justícia del moviment “no vull pagar”, sóc conscient que és molt difícil mantenir una mobilització d’aquestes característiques, però tot el que està succeint amb aquesta satrapia dels concessionaris d’autopista, refermen les raons i la justícia del moviment. Jo, continuo afirmant, no vull pagar!

El TAV, el parc central i un xiringuito anomenat estació

Font: directe.cat

Sembla que de la visita del dimarts a la seu del Ministeri de Foment, no se n’ha tret gaire res. Pel que ha dit el regidor d’Urbanisme i del projecte ferroviari de l'Ajuntament, Carles Ribas, el secretari d'Estat d'Infraestructures (Gonzalo Jorge Ferre) no sabia gaire res del que s’havia parlat amb ADIF. La ministra de viatge, absència de disculpes, i un projecte que ha quedat a mitges i amb una estació provisional, de nom, que a tots els efectes romandrà molt de temps.

En aquest joc dels disbarats el regidor Ribas, li va fer arribar que no volem que l'esmentat edifici de cinc metres, acabi essent permanent. Un edifici que entorpeix la funcionalitat del parc i genera no una sinó dues estacions de fet, dificultant la connexió i la mobilitat.

A la reunió de dimarts, l'alcalde, Carles Puigdemont, i els portaveus de tots els grups del consistori gironí ens havíem de trobar amb la ministra de Foment, Ana Pastor. L'absència de la titular de Foment ens va indignar i pel que sembla possiblement es va absentar perquè no tenia res a dir.

El més calent a l’aigüera, doncs sí, i no hi ha res lligat, l’estat, el govern de l'estat donés el vistiplau al projecte del túnel que enllacés les dos estacions i permetés enderrocar la flamant estació provisional que s’està construïnt, Girona no tindria, però, la connexió subterrània fins al 2014!

Caldrà anar preparant la via dels tribunals, l’exigència de responsabilitats econòmiques per la pèrdua que significa per a la ciutat un projecte no acabat, perquè de fet no hi ha oberta una via de diàleg, el que hi ha és senzillament una presa de pèl.

Deixeu de maltractar a la gent gran!

Font: novaradiolloret.com

Un dels grups socials més damnificats per la crisi i les polítiques neoliberals de retallades és el de la Gent Gran. Des del 2008 que pateixen amb duresa la crisi i, entre pujades d'impostos i copagaments sanitaris, les seves pensions cada cop són més minses...

Una dada escruixidora ens la dóna la Fundació La Caixa, gairebé 80.000 famílies a Catalunya viuen de la minsa paga d’un pensionista com a resultat de que tots els membres s'han quedat sense feina. La decisió de no actualitzar les pensions amb l'IPC de novembre tal com marca la llei. Numèricament, els efectes d'aquesta decisió són clars: els pensionistes han perdut aquest any, de mitjana, gairebé 230 euros. De tota manera, com que a Catalunya els preus han pujat més que al conjunt de l'Estat, la pèrdua de poder adquisitiu s'enfila a casa nostra fins als 314 euros.

El govern estatal va preveure a començament d'any que l'IPC tancaria el 2012 en l'1% i aquest és l'increment que va aplicar a les pensions el mes de gener. Per llei, l'executiu hauria d'abonar ara una paga compensatòria als pensionistes si l'IPC real és superior al previst. Com que la inflació a l'Estat espanyol s'ha enfilat fins al 2,9%, segons l'INE, els jubilats haurien de cobrar, de mitjana, 229,5 euros, però Rajoy ha anunciat que aquest any no hi ha diners per compensar-los. A Catalunya la inflació és, com sempre, encara superior, fins al 3,6%, de manera que la pèrdua de poder adquisitiu arriba fins a la esmentada xifra de 314 euros, que, de tota manera, no s'haurien pagat.

Pel 2013, noves rebaixes. La hipocresia dels governants no te límits, el PP n’ha fet bandera amb el nom de realisme, com si quan estaven a l’oposició visquessin a un altre planeta i al governar tot els hi vingués de nou. Què fàcil es manipular els vots i fer de la credulitat de la gent gran un estafa. A Catalunya, el govern sortint, ja veurem que fa l’entrant, els ha castigat amb una sensible disminució de la qualitat en la salut i s’ha tret de la màniga l’euro sanitari. Plou sobre mullat!

Com tractem a la gent gran i als nens ens qualifica com a país, l’insensibilitat de la dreta espanyola i catalana, la seva arrogància de classe, ens ha portat a un suspès rotund!

L’escola en català, però la volem de qualitat!

Font: cadenaser.com

Aquests darrers dies la consellera Rigau s’embolcalla amb la bandera, que és de tots, i intervé en públic defensant la llengua, la que tots nosaltres creiem, i surt a les fotos amb un somriure tranquil·litzador, com si pensés que ens oblidarem, els docents i la comunitat educativa, de la seva nefasta actuació aquests darrers dos anys dirigint la conselleria d’Ensenyament.

És cert que davant de l’agressió del ministre Wert cal la unitat, la més àmplia i és de coherència defensar-la i fer-la eficaç, posposant, ni que sigui de moment, les greuges acumulades per aquells que han situat l’escola catalana, la pública, en el seu pitjor moment.

Ha menystingut als docents, carregant-los de feina, empitjorant les seves condicions laborals i menystenint les seves opinions, i com la resta de treballadors i treballadores de la funció pública, disminuint-los sensiblement el poder adquisitiu.

És també la consellera de les subvencions a les escoles que discriminen per sexe i que practiquen models religiosos excloents i que no fan del català la llengua de cohesió social, perquè discriminen l’accés per qüestions econòmiques.

Des del pensament neoliberal que ha dominat el govern català aquests dos darrers anys hem retrocedit en cohesió social i en qualitat i això no pot continuar així. No volem continuar en una Espanya dirigida per gent casposa i autoritària, però tampoc volem seguir el camí econòmic, social i educatiu del govern Mas, ara en funcions. El poble ho va manifestar clarament no donant-li la majoria absoluta en les darrers eleccions.

Ens manifestarem, anirem junts amb la senyora Rigau, contra les agressions a la llengua i a l’escola catalana, però amb rotunditat continuarem dient que no comptaran amb la nostra complicitat, si no és per a reconstruir un model d’èxit, de cohesió social, que ha de fer de l’escola, la pública, una prioritat per a la construcció nacional de Catalunya.

Wert, Aznar i el cor de la FAES

El Ministre Wert, “el torito bravo”, quan parla, quan provoca, sap molt bé el que es fa. No està sol, té al costat, per activa, l’expresident Aznar i també per omissió l’actual president Rajoy. Creuen que per vèncer tot es legítim i fan bona la dita de quan pitjor, millor.

No han tingut des de l’oposició cap escrúpol per desestabilitzar el país en plena crisi econòmica per conquerir el poder i ara reconstruir l’enemic intern que tants vots els hi ha donat fent agitar la bandera, la del seu nacionalisme excloent, contra Catalunya. Perquè,  no ens enganyem, si ataquen la llengua és per la importància que té per a nosaltres, els catalans, com a senya d’identitat.

Volen dividir, no solament provocar l’aversió de molts espanyols per Catalunya, no en tenen prou, volen també dividir als catalans. Com va dir Aznar, abans que es produeixi la divisió d’Espanya, es produirà la divisió a Catalunya.

La FAES, el tanc de coneixement, o d’ignorància i mala fe, ha estat peça clau en el disseny de la política del PP en els darrers anys, ben aixoplugat per la premsa, radio i TV àmpliament finançats pel govern, començant per la pròpia fundació.

La resposta popular a Catalunya ha estat, però, ràpida, contundent i massiva. Defensant l’escola en català, defensem no solament un model d’èxit educatiu, també la cohesió social del país. No ens mouran, no ho aconseguiran, però, atenció! No deixaran de provocar i atacar, tenen un guió molt ben aprés.

Parelles de fet: un registre que es torna a obrir

Font: 20minutos.es

Estem vivint una onada conservadora que amagada en la crisi i les difícils repercussions que aquesta té en els ajuntaments, promou les retallades en els serveis i prestacions que es donen als ciutadans. Sovint són iniciatives que tenen més de ideològiques que de real estalvi de recursos.

L’abril passat, per un decret d’alcaldia, es va parar el funcionament del registre de parelles de fet que funcionava a Girona des del 2001 com a resultat d’una moció presentada pel meu grup municipal. El mes de maig es va presentar en el Ple una proposta de tancar-lo definitivament, ho vam poder parar i es va deixar sobre la taula. El registre es mantenia però el decret de paralitzar noves inscripcions també.

L’argument del govern era la picaresca que s’havia produït en alguns casos amb la complicitat notarial per a simular convivència quan no existia per aconseguir permisos de residència. Vaig comprovar que els fets eren un petit nombre i varem proposar trobar una formula per impedir-ho sense que perjudiqués a la gran majoria que volia exercir el dret d'usar el registre.

Ahir el Ple va aprovar tornar a registrar, prèvia presentació d’un reglament, en un termini breu al Ple.

Ens felicitem perquè Girona es manté com a ciutat oberta i progressista i amb fermesa hem impedit una involució en els drets de les persones en uns moments en què l’exemple és clau per trobar noves sortides a vells i nous problemes.

Felip Puig. Pim, pam, pum... (pilotes de goma)

Font: eldiario.es

L’inefable conseller d’Interior, un cop més vol fer bona la imatge del Polònia amb el bat de beisbol a la mà. Però lluny del sarcasme, cada dia es fa més perillós en el lloc que ocupa, en el que es necessita equilibri i ponderació, virtuts de les que ni molt menys va sobrat Felip Puig.

El conseller d'Interior en funcions va negar dilluns passat en el Parlament que els Mossos d'Esquadra haguessin llançat cap projectil a la zona del centre de Barcelona, en la manifestació de 14-N,  en la qual una dona va perdre un ull, segons la seva versió, per l'impacte d'un projectil.

No obstant això, es va fer públic a Internet un vídeo en el qual apareix un mosso d'esquadra disparant un projectil i fonts d'Interior van precisar que s'havia demanat més informació sobre els projectils llançats aquest dia, "estiguin o no relacionats" amb Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la manifestació convocada amb motiu de la vaga general.

Es tracta d’un escàndol impropi d'un règim democràtic que el conseller Puig afirmés que els mossos no havien utilitzat pilotes de goma ni projectils de llançadora i que dos dies després un vídeo hagi posat en evidència que el conseller no havia dit la veritat.  Puig ha mentit al Parlament de manera premeditada o no controla el que passa dins del cos de Mossos d'Esquadra.

Aquesta enèsima mostra de fatxenderia, dòna ales als agents, sens dubte minoritaris, en el cos que creu que l’ús legítim de la força i la violència il·legítima no té frontera i emmerda la bona feina de molts policies i de la majoria dels seus comandaments que volen fer bé la seva feina, conscients del paper que han de tenir en una societat democràtica.

El millor seria la seva dimissió i que no es conti amb ell per al nou govern. I per cert, treure les pilotes de goma dels recursos policials.