S’han convocat eleccions pel 20 de novembre i CiU somia, un cop més, en convertir-se en àrbitre de la política espanyola. La condició, segons proclama Josep Antoni Duran Lleida, és que el PP no aconsegueixi la majoria absoluta. Encara que sembli lògic només ho és cert en part.
CiU porta dues legislatures d'oposició als governs en minoria presidits per Rodríguez Zapatero i els àrbitres han estat d'altres: PNB i Coalició Canària. Per a que Duran Lleida es converteixi en àrbitre de la política espanyola, a més de l'absència de majoria absoluta, s'han de donar altres circumstàncies. Algunes d'elles polítiques.
Sota el lideratge de Duran Lleida, els diputats de CiU s'han alineat gairebé sempre amb l'oposició de dretes per la coincidència de les seves propostes. Duran Lleida va esperar el moment en què CiU el designava candidat per mostrar una nova coincidència amb el PP: l'exigència de l'avançament electoral, curiosament quan aquest s’ha concretat, ell deia que ja ho sabia.
Duran apareix ara compartint el principal argument de Rajoy contra Rodríguez Zapatero des del 2008: la crisi econòmica només té una solució, la política neoliberal. Si aquest és el fons que uneix CiU i PP davant el govern de Zapatero no s'entén per què Duran parla d'exercir d'àrbitre.
Seria més ajustat a la realitat que es postulés com a complement per a una majoria de centre-dreta articulada al voltant del PP a les Corts. La rèplica de la majoria formada pels mateixos partits a Catalunya, però en posició inversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada