divendres, 15 de juliol del 2011

No comparteixo les teves opinions però donaria la vida per tal que les puguis expressar

Foto: Diari de Girona

M’he despertat amb la noticia d’una lamentable agressió que va patir l’alcalde de la meva ciutat.

Sembla que en voler entrar a una conferència del Conseller de Salut alguns manifestants no solament l’increparen sinó que arribaren a l’agressió.

Són conegudes les meves opinions sobre la política del conseller he anat i aniré a actes i manifestacions que la rebutgin, però es intolerable que alguns brètols tergiversin i manipulin una causa justa per a convertir-la en una actuació marginal i violenta.

Els convocants no solament hauran de rebutjar els fets, cal garantitzar amb els serveis d’ordre adequats per tal que aquests fets no es tornin a produir.

Des d’ací tota la meva solidaritat, crec fermament en les paraules que encapçalen aquest text.

4 comentaris:

  1. Amic Joan, sóc un membre implicat i actiu en el moviment que els mitjans anomenen "Indignat". Ahir vaig ser a menys de dos metres de l'alcalde durant tot el trajecte que va fer fins a l'entrada del lloc on es feia l'acte. I et puc garantir que no hi va haver cap agressió física com la que ell descriu. Admeto que alguna gent, en un moment concret, el van insultar en un to que deploro (li cridaven fill de p***). Però aquesta gent eren sindicalistes i treballadors/es de la sanitat, no indignats. Finalment, un cop davant la porta, alguna gent vam posar-nos al davant i ens vam quedar una estona ferms allà, sense deixar-lo passar. Però sense violència. Fins i tot, durant el mateix moment, vam deixar passar gent gran i/o feble sense cap impediment en una mostra d'explícit civisme. Durant els fets vam ser dialogants però amb fermesa en la confrontació d'idees. Vam dialogar fins i tot amb la seguretat i la gent que volia entrar. hi havia certa tensió però no violència. I el "llançament d'objectes" que denuncia l'alcalde es limita a un únic i aïllat tros de caixa de cartró d'un pam i mig com a màxim, que no el va arribar ni a tocar i no va fer mal a ningú.Passada una estona vam deixar entrar l'alcalde i l'altra gent i l'acte es va poder fer amb tota normalitat.

    Penso que la gent que afirmeu ser "d'esquerres de debò" no heu de caure en la temptació de creure sense filtres el que diuen uns mitjans i uns partits que sabeu prou bé a qui serveixen i com. A iniciativa heu patit la mateixa desinformació malintencionada. Ho hauríeu d'entendre. I mostrar solidaritat.

    A nivell personal quedo a la teva disposició per donar-te el meu punt de vista "en directe" del que faci el nostre moviment en endavant.

    Només cal que busquis en Pere Mallofré Masferrer (jo) al FaceBook i, en missatge privat et donaré el meu correu electrònic i el meu telèfon.

    ResponElimina
  2. jo no faig de l'afirmació de ser d’esquerres de debò un xec en blanc a aquells dels meus que es poden equivocar, tampoc penso que aquells que no pensen com jo són uns mal intencionats. He escrit aquest post després de veure la cama de l'alcalde amb un fort cop d'una patada i saber la seva versió que pot ser subjectiva, però en el relat es prou versemblant. Minimitzar els fets ens portarà a que es repeteixin . Aquells que ens considerem d'esquerres penso que davant dels que insulten, siguin treballadors o no, hem de posar el criteri i l'argument i quan no funcionen impedir-ho. Per què les conseqüències són deslegitimar el moviment. La noticia no ha estat la legitima oposició a les mesures del conseller sinó els insults i agressió a l'alcalde, que en l'exercici de les seves funcions ens representa a tots. Resto a la teva disposició per parlar. Parlant la gent s’entén o al menys ho hem d'intentar.

    ResponElimina
  3. Hola Joan,

    La veritat és que sempre em sorpèn la contundència i la fermesa amb la que els partits i els mitjans us posicioneu davant de fets com aquests. Ja m'agradaria que aquesta fermesa també la mostressiu quan retallen els nostres drets, és a dir, que la fermesa sigui proporcional a la gravetat REAL dels fets, i em sembla que no ho sou suficientment.

    El sr. carles Puigdemont i la seva gent de CiU s'ha posicionat en un conflicte molt greu, al costat de bancs, immobiliàries, especuladors, "enxufats" i similars, retallant els nostres drets fonamentals, com mai ningú ho havia fet abans. La seva política és d'una violència extrema, però igual que les guerres d'Irak o Palestina, tenen la cobertura legal perquè a ells no els hi passi res. No es pot dir que no s'ho hagin montat bé. I ja se sap que en els conflictes socials i pot haver violència, Si n'hi ha d'un costat és fàcil que n'hi hagi de l'altre. Tu, que est d'arrel comunista, ja ho saps bé, se'n diu lluita de classes, i no sempre prèn la forma d'expressió política freda, racional i per vies de participació política. Què esperes que hi posem l'altra galta??? L'esquerra institucional heu perdut la credibilitat degut a la vostra feblesa.

    Les polítiques de CiU ( del PSOE) porten a molta gent a la pobresa, a perdre la feina, a perdre el pis i a pagar de per vida, a esperar mesos per fer una operació important en un hospital, a fer km per portar els nostres avis al metge, etc. Si us plau, toca de peus a terra i no esperis només reaccions racionals per part de la gent. Hi ha gent que passa gana, lal pobresa és real i tu ho saps pel temps que vas ser regidor al govern municipal.
    Això no és un joc, estem parlant de la vida digna de milers de persones, no ho oblidem. Si el sr. Puigdemont i els seus es van posar a la política per governar, tenir sous astronòmic si viure feliços s'equivoquen. S'han posicionat i ara les han d'entomar tan si venen verdes com madures. La vida és així.

    Saps que deia avui la gent de la feina sobre auqests fets?? QUE L'ALCALDE HAVIA REBUT MASA POC!!! i mira que són gent normal, pares de familia de 50 anys o similiar, no eren psa joves organitzats amb grups violents de guerrilla urbana ni res d'això, són enginyers, arquitectes, etc... Aquest és el sentiment popular.

    ResponElimina
  4. Xavi, sempre he estat igual de contundent amb tot allò que significa violència la més sovint és la que s’exerceix contra els més dèbils com tu dius. Des de ben jove em va portar a militar per a lluitar-hi. En el camí he trobat gent que justificava la violència, anomenant-la revolucionària, per lluitar contra les desigualtats, els resultats sempre han estat decebedors i han justificat comportaments antidemocràtics que han perjudicat a aquells que es volien defensar. Avui, en aquesta situació tant dura per a molts no ens hem de confondre d’enemic i sobre tot no els hem de donar munició amb accions de violència tant gratuïtes com estúpides.

    En quan a l’opinió de la gent es fàcil trobar sovint opinions que donen de tot tota la culpa als polítics o als emigrants, el populisme usa aquest estat d’ànim per a reeixir. Es fàcil buscar solucions fàcils a temes complexos. Pel que comentes no crec que siguis un d’ells.

    Intento escoltar abans de dir i intento fer el que dic.

    ResponElimina