dijous, 28 de març del 2013

Llanos de Luna, una peça de la catalanofòbia




Quan sembla que s’acaba, torna a començar, deia el poeta. La catalanofòbia és un virus molt estès entre els fills i néts del franquisme, aquells que en la transició no entengueren, perquè no se’ls hi va demanar, que la dictadura feixista més longeva de la que s’havien aprofitat no pas pocs, s’havia acabat. Que calia reconèixer els crims per a tancar les ferides perquè si no es fa, com deia abans, el virus torna a fer de les seves.

Roig i separatista, eren insults que sovintejaven i justificaven la manca de llibertats, no fos que canviés la truita. La transició ha tingut aquest gran defecte, l’oblit. I sobre l’oblit es va consolidar la impunitat. I sobre aquesta la mentida, el revisionisme de que els que tingueren la culpa del cop d’estat i de la guerra civil foren les víctimes.

És així com s’explica que les prioritats d’aquesta mena de gent, quan té responsabilitats a Catalunya, sigui espanyolitzar, combatre el separatisme, imposar la seva bandera, en definitiva continuar la feina de avis i pares, els nacionals.

L’Ajuntament Ple, el dimarts per majoria vàrem contestar l’insult d'enviar als tribunals aquest ajuntament per segona vegada perquè a la senyora de Luna no li sembla bé el que decidim. Per dignitat de les gironines ¡ dels gironins és per a nosaltres “persona no grata”. Cap agressió sense resposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada