Es
habitual, massa habitual, que quan hi ha obres en una escola o institut,
decideixin més els que coneixen menys el funcionament d’un centre educatiu. He
viscut tot el curs passat i continuaré patint fins el gener obres d’ampliació i
rehabilitació al meu institut. Benvingudes són per necessàries, maleïdes per la
forma i la manca d’autoritat dels responsables que deixen fer tonteries, sovint
tonteries cares i no fan bé les necessàries.
Feia més de
deu anys que teníem obres promeses a l’ Institut Sobrequés, però darrerament no
hi havia diners, una conjunció astral les han fet possible, un altre centre que
tenia obres aprovades no es podien fer per problemes diversos i com estava
adjudicada a Rubau i si no es feia cala pagar-los, ens arribà com caiguda del cel(?).
Hem
conviscut un curs sencer amb obres i el juny tinguérem que empaquetar tot amb la
promesa de desempaquetar l’1 de setembre, malauradament el setembre res de res.
Varem fer exàmens de setembre en unes aules “noves” plenes de pols, sense Internet
i amb els operaris amunt i avall. Fins el 12 de setembre no entràrem en la zona on teníem
tot el material i fins avui encara ho tenim empantanegat. Això si el cap de
setmana han posat taules cadires i pissarres.
Una reunió,
divendres passat, del claustre amb el
subdelegat d’educació, el delegat no l’hem vist, va intervenir fent de policia
bo, es a dir, ens entenia, mancaven moltes coses però ens ho demanava si us
plau que féssim les presentacions dilluns, avui, malgrat no tenir les
condicions necessàries i faríem un nou claustre el dilluns per veure si començàvem
les classes normals a partir del dimarts.
La reunió
del claustre avui, a les vuit, el policia bo es transformava en dolent, per art
de màgia ja hi havia les condicions i el dimarts havíem de començar si o si. Malgrat
les nombroses intervencions explicant mancances concretes que posaven en
qüestió la decisió la resposta fou la mateixa tots ens equivocàvem i ell, que
ha passat unes poques hores a l’ institut, tenia raó. I calia acabar ràpid el
claustre per que començàvem les presentacions! Ja ens havien marejat i qui mana,
mana!
Rubau, la
constructora, sí, la mateixa que pagava
al PP en diner negre com diuen els paper Bàrcenas, i la distant administració,
sempre tenen raó. Que sabran les direccions i els professors de com ha de
funcionar un centre malgrat alguns d’ells portin més de trenta anys treballant-hi!
La qualitat
del sistema educatiu s’aconsegueix dia a dia a les aules amb un professorat
motivat, que es sent escoltat, però això no es possible amb uns governants que
confonen dirigir amb manar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada