dilluns, 16 de setembre de 2013

Començo el curs tard i malament! El departament d’educació quan fa falta no hi és i quan se’l necessita no escolta!


Es habitual, massa habitual, que quan hi ha obres en una escola o institut, decideixin més els que coneixen menys el funcionament d’un centre educatiu. He viscut tot el curs passat i continuaré patint fins el gener obres d’ampliació i rehabilitació al meu institut. Benvingudes són per necessàries, maleïdes per la forma i la manca d’autoritat dels responsables que deixen fer tonteries, sovint tonteries cares i no fan bé les necessàries.

Feia més de deu anys que teníem obres promeses a l’ Institut Sobrequés, però darrerament no hi havia diners, una conjunció astral les han fet possible, un altre centre que tenia obres aprovades no es podien fer per problemes diversos i com estava adjudicada a Rubau i si no es feia cala pagar-los,  ens arribà com caiguda del cel(?).


Hem conviscut un curs sencer amb obres i el juny tinguérem que empaquetar tot amb la promesa de desempaquetar l’1 de setembre, malauradament el setembre res de res. Varem fer exàmens de setembre en unes aules “noves” plenes de pols, sense Internet i amb els operaris amunt i avall. Fins el 12 de setembre no entràrem en la zona on teníem tot el material i fins avui encara ho tenim empantanegat. Això si el cap de setmana han posat taules cadires i pissarres.

Una reunió, divendres passat,  del claustre amb el subdelegat d’educació, el delegat no l’hem vist, va intervenir fent de policia bo, es a dir, ens entenia, mancaven moltes coses però ens ho demanava si us plau que féssim les presentacions dilluns, avui, malgrat no tenir les condicions necessàries i faríem un nou claustre el dilluns per veure si començàvem les classes normals a partir del dimarts.

La reunió del claustre avui, a les vuit, el policia bo es transformava en dolent, per art de màgia ja hi havia les condicions i el dimarts havíem de començar si o si. Malgrat les nombroses intervencions explicant mancances concretes que posaven en qüestió la decisió la resposta fou la mateixa tots ens equivocàvem i ell, que ha passat unes poques hores a l’ institut, tenia raó. I calia acabar ràpid el claustre per que començàvem les presentacions! Ja ens havien marejat i qui mana,  mana!

Rubau, la constructora, sí,  la mateixa que pagava al PP en diner negre com diuen els paper Bàrcenas, i la distant administració, sempre tenen raó. Que sabran les direccions i els professors de com ha de funcionar un centre malgrat alguns d’ells portin més de trenta anys treballant-hi!

La qualitat del sistema educatiu s’aconsegueix dia a dia a les aules amb un professorat motivat, que es sent escoltat, però això no es possible amb uns governants que confonen dirigir amb manar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada