diumenge, 1 de setembre de 2013

Sant Daniel, més que una vall, una comunitat, un poble!



Escric en plena festa major de Sant Daniel, poble annexionat a Girona ara fa 50 anys. Un poble a l’entorn d’un monestir i no un de qualsevol, mil anys gairebé ininterromputs les monges de l’ordre de Sant Benet n’han estat mestres i treballadores. N’han tingut cura i han estat i son símbol tossut d’un passat que es fa present.

Els primers quinze dies de setembre unes hores a les tardes es podrà visitar l’exposició que rememora aquesta agregació forçosa a Girona, juntament amb santa Eugènia i Palau-Sacosta.  El claustre és un excel·lent marc per a una exposició austera, digna i ben pensada. Es un primer pas que amb col·laboració amb l’Ajuntament ens permetrà preservar la memòria i treballar per al futur.

El divendres passat en la inauguració es van dir paraules assenyades, el president de l’associació de veïns, l’alcalde i la priora van estar encertats i  vam escoltar una conferència amena i ben construïda que ens va adreçar el doctor Marc Sureda. Un bon començament de Festa major, caldrà que compromisos  que se moment son paraules es concretin en projectes i que aquets es realitzin en un temps raonable.

Ahir s’inaugurava la festa amb un pregó de la Priora Maria Assumpció, escrit i declamat amb el cor, hereva del passat de la comunitat benedictina i oberta al futur. Veu de dona, pensament i acció, que ha portat a obrir de bat a bat el monestir. Un poble amb un monestir, un monestir amb un poble, Sant Daniel. Una frase que va dir, que comparteixo.

Ha plogut molt, moltes coses han canviat, però afortunadament altres resten en peus, el monestir, i d’altres esperem puguin desaparèixer, la variant. Diuen que no hi ha res que mil anys duri, bé, en el primer cas s’equivoquen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada