Feia gairebé
tres anys que no anava a un plenari del Consell de Cohesió i Serveis Socials de
Girona, des de les darreres eleccions municipals que decidiren un nou govern a la ciutat i conseqüentment vaig abandonar la responsabilitat, la
direcció de les polítiques socials, que durant vuit anys vaig encapçalar.
La meva
preocupació ha estat que fins al gener del 2013 no es va tornar a convocar i corríem
el perill de perdre la feina feta, afortunadament durant tot aquest any s’han endegat de nou les tres comissions, ocupació, pobresa i salut i els resultats
son esperançadors. La composició gairebé
a parts iguals de tècnics de diferents àmbits socials i totes les entitats
gironines que treballen en aquest àmbit produeixen unes bones sinergies, un gran
capital humà i coordinant les seves accions milloren resultats.
El reptes
son grans i el que cal es que se’ls deixi treballar, soc de l’opinió que en política
social, al menys, els polítics hem de facilitar recursos i
assegurar la organització, però son les entitats i les tècnics qui han d’assegurar
un bon diagnòstic i promoure les accions. Això desgraciadament no es habitual i
hi ha massa politiqueria i en sobren de polítics amb excés de divisme.
Emoció de
retrobar amigues i amics, respecte pels que continuen a primera línia en la lluita contra la pobresa
i la desigualtat i afecte per la bona gent que conec, al haver treballat colze a
colze amb ells tants anys. Ningú es imprescindible, si no ho hagués sabut, ho hauria
après aquests darrers anys, però mai, mai, seré indiferent amb els que treballen i
lluiten per una societat més justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada