dilluns, 1 d’agost del 2016

La resposta catalana: fermesa i complir el mandat electoral.


Quan els esdeveniments es desencadenen, cap pla, per ben dissenyat que estigui, es manté inalterable. Aquesta afirmació ens la corrobora la història un cop i un altre, però ens entestem a pensar que un bon pla ha de ser forçosament garantia d’èxit. I exigim, sovint, que ens expliquin fil per randa el camí a seguir. El nostre procés d’autodeterminació està sotmès a aquests desitjos i exigències i sovint els que exigeixen la perfecció, de fet cerquen una excusa per a no definir-se.


Ens ha de preocupar que la fulla de ruta sigui canviant? De fet, el que em preocuparia es que no ho fos. Si tota acció genera reacció, te lògica que les noves accions hagin de modificar- se com a resultat de l’anterior. L’experiència ens orienta però no pot determinar res. Aquesta lluita dislèctica de contraris és el que ens fa avançar i el que explica les profundes modificacions del moviments catalanista els darrers sis anys.

Què no ha de canviar? La determinació en concloure el procés. L'aprovació de les tres lleis de desconnexió. La fermesa en aguantar les dificultats i la capacitat de guanyar raons per enfortir la decisió dels amics i trencar el convenciment de l’adversari. L’adopció d’un instrument o altre, RUI, DUI...dependrà de la correlació de forces en el camp propi i en el de l’adversari, en el moment concret que calgui prendre la decisió.

L’estat ha se saber que qualsevol agressió tindrà la virtut d’enfortir-nos. Això dependrà de la capacitat integradora d’un moviment plural i heterogeni que ha de defugir qualsevol mena de sectarisme que faciliti agrupar quan més gent millor en la construcció de la República catalana. La nostra força és la nostra diversitat i la nostra fermesa es el ciment que l’uneix. D’ací la importància de que els electes siguem exemple d’una i altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada