dissabte, 30 de juliol del 2016

Rajoy sempre guanya!


Sempre he estat conscient de que la dita de “sempre guanya la banca” es ben certa. Ningú construeix un casino per a perdre calers i no em digueu que cada cop més l’estat espanyol es sembla a un gran casino, on el més lladre, el controla amb fermesa. Qui millor sap moure’s entre els principis bàsics i inamovibles amb els que han fossilitzar la constitució del 78?  Unitat d’Espanya, monarquia i capitalisme extractiu. Aquest límits son el paranys en que els altres partits “constitucionals” no poden o no saben moure's i en el que el PP es l’amo.


Tots hi juguen però sempre guanya la casa. Quan Catalunya es planteja que aquesta casa no es casa nostra, s’aixequen totes les alarmes. El vell “peix al cove” on tant bé s’han mogut, anys i panys, PNB i l’antiga CiU ara ja no funciona. Ai, quins bells bons temps quan els “nacionalistes d'ordre” compartien per acció i/o omissió els tres grans principis constitucionals. Ara els “separatistes” no son el mateix i encara menys quan el republicanisme és majoritari i qüestiona a fons els vells paranys constitucionals.

Estem en temps de mudança, de canvis, però a Espanya "el vell ha paralitzat el nou" i aquells que volien conquerir el cel, es conformen a estar a l’oposició, mentre passen de la guerrilla a ser un exèrcit convencional, pot ser massa convencional! Des del Front de Madrid, en tenim un excel·lent observatori d’aquests esdeveniments.

Mentre Catalunya fa el seu camí, Rajoy s’apropia de la vella consigna del president republicà Negrín -Resistir es vencer!- i veu passar els cadàvers dels seus enemics... i si cal noves eleccions!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada