Quaranta
anys de franquisme i quaranta de postfranquisme han marcat l’imaginari de molta
gent, alguns en son víctimes, d’altres ja els hi va bé el negacionisme d’aquest sistema polític com a feixista, doncs no tenen que rentar la roba bruta de la
seva família, ni explicar el seu estatuts heretat dels botxins. El negacionisme
històric que te la vesant més sinistra al negar l’holocaust, te la seva vesant casolana
de considerar el franquisme tant sols un sistema autoritari nascut per a superar
la inestabilitat de la segona república espanyola.
Això de
carregar les culpes a les víctimes, és un fet habitual en la casta dirigent
hereva del franquisme - econòmica, religiosa o política- , no assumir
responsabilitats n’és la seva vesant més confortable. Milers de morts a les
cunetes no els preocupen, de fet que surtin a la llum és l’únic que els amoïna.
Recordo una conversa recent a la comissió d’educació del Congrés on els hi
posava en qüestió que donessin tanta importància a la recuperació de les
despulles de Cervantes i no haguessin mogut un dit per recuperar les de Garcia
Lorca! Obviament, la comparació els hi semblava odiosa i demagògica.
L’altre dia
els hi etzibava en el Ple que calien més filòsofs i menys advocats de l’estat
en el Congrés. Un xic més de historiadors poc estaria malament tampoc. La
cultura històrica és molt baixa més enllà dels quatre tòpics de que Espanya és
la nació més antiga d’Europa...Em poso les mans al cap del que deuen ensenyar
en determinades escoles de l'estat, encara, o la memòria d’aquests personatges es selectiva i/o molt minsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada