dijous, 17 de novembre de 2016

Fernàndez Diaz o els límits de la impunitat


El pas del govern en funcions a ordinari ha fet moure tota la maquinaria de l’estat i empeny al Congrés a un ritme frenètic de reunions, canvis de presidències compareixences i proposicions legals variades. També marca el tarannà del nou-vell govern i dels límits de la seva actuació. El cas paradigmàtic és, avui per avui, l’intent de Rajoy de col·locar l’ex ministre d’interior, reprovat pel Congrés i sotmès a una comissió d’investigació, com a President de la Comissió d’Exteriors.


Es diu que a una certa edat canviar no es pas fàcil. Rajoy ja te una edat respectable -encara és més vell mentalment de la que figura al seu DNI- i a fet de l’immobilisme més que una actitud. De fet la seva estratègia política passa més per desgastar a l’adversari que per promoure alternatives a una problemes que el temps cronifica. Aprofitant situacions de desconcert intenta sempre fer colar el seu capteniment.

La debilitat dels socialistes li devia fer pensar que podria colar a l’esmentat personatge en un lloc rellevant. No es casualitat que Duran Lleida en fou força temps el president. I així tensat la corda aquets dimecres amb l’abstenció d’uns i la no presència d’altres, tot feia pensar que de nou se’ns sortiria. Però no ha estat això, la pressió dels esdeveniments han porta als socialistes a moure’s i als altres grups a no donar per bo els fets acomplerts.

Aleshores -de nou Rajoy en estat pur- mana desconvocar la reunió i s’ajorna una setmana. Haurem d’esperar nous moviments en la foscor? Retirarà el candidat abans de perdre? No es pas una tema menor, permetre que aquest personatge, el Fernàndez Diaz, pugui reeixir. Però, un cop més sempre l' hi resta la comissió de peticions, una comisió menor,  on no es vota el president. Situaran de nou el límit de la impunitat lluny, molt i molt lluny!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada