Fidel: Vèncer i resistir.

Hi ha personatges que durant tota la vida han format part del teu imaginari, que han viscut paral·lelament a fer-te gran, sense donar-te'n compte. Que no pocs cops has discrepat o t’hi has sentit allunyat, però sempre l’has tingut present. Fidel, el comandant i el dictador, representa l’ambivalència de les revolucions, sense les que no s’avança però alhora no arribes mai tampoc a assaltar els cels, perquè si res es impossible, també sempre resta molt per a fer.

La mort d’un mite del segle XX, d’un revolucionari, no ens deixa indiferents, ni a partidaris, ni a detractors, ni als que voldrien ser objectius amb la seva figura. El jove comandant a Sierra Maestra, el vencedor entrant damunt d’un tanc a La Habana, l’estadista parlant davant del les NN.UU, el madur i després vell dictador, l’home que dimiteix i passa deu anys a l’ombra però no a l’ostracisme...

Tots i cada un d’ells ens ha marcat, però el que més em queda al cap és el de “bahia de los cochinos” el que es capaç de aguantar en aquell moment i durant tota la seva vida, la pressió d’una potència que no el volia governant Cuba, no pas per defensar la llibertat, sinó pel seu interès de gran potència acostumada a posar i treure governants. I va guanyar Fidel i va residir Fidel, conta tot pronòstic, demostrant que no hi ha res impossible!

Cuba, una “província” d’Espanya, el pati del darrera dels EE.UU, el casino de les màfies...des de José Martí, el pare fundador de la seva independència, ningú ha fet tant per la dignitat, benestar i identitat del poble de la perla del Carib. Ha sabut resistir com ningú les pressions de les grans potències. No hi ha independència sense sacrifici. No tot pot ser blanc o negre o roig...Educació, sanitat, menjar per a tots no es uns fita menyspreable. Manca de llibertat d’expressió, derrota en la lluita contra la burocràcia...son taques inesborrables. Tots podem fer un balanç, dependrà possiblement dels nostres prejudicis cap a on decantem la balança.

Descansa en pau, Fidel. Visca Cuba lliure!