dijous, 24 de novembre de 2016

La justícia i la llei.


En fa de temps que soc conscient que la llei no es sinònim de justícia. No entenc tampoc una societat sense llei, però la seva font d’inspiració ha de ser la llibertat i la justícia. Sovint una bona llei pot envellir i restar fossilitzada, essent fàcilment manipulada pels que anteposen els seus interessos a l’expressió lliure de la ciutadania. El segrest de la Constitució del 1978 per els que s’han beneficiat del monopoli del poder que els justifica avui,  impedeixen qualsevol canvi que no siguin petits retocs sense importància.


El suplicatori a Francesc Homs exemplifica aqueta situació de contradicció entre dret i justícia, la intervenció que destil·lava odi de Girauta de Ciudadanos deixa va clar que les formules legals que uns i altres empraven solament servien per amagar el biaix polític de la resolució. Tristament el PSC en el magma confús del PSOE post Pedro Sánchez, va caure en la complicitat contra aquell que el que va fer fou servir a la institució a la que es devia.

El tall, la distància entre institucions estatals i Catalunya,  esdevé abisme si comparem els 2/3 dels diputats del Congrés i els altres, es fa insalvable i albira una llarga i dura confrontació. Es cert que l’escull del pressupost podria fer avançar de nou les eleccions, però el PSOE té tant a perdre que el no pot esdevenir una nova abstenció. Temps al temps.

Ens esperen mesos difícils, darrera les paraules del govern de diàleg no hi ha cap canvi d’actitud, la persecució judicial com instrument polític es multiplicarà i no seran porques les provocacions per a que caiguem en la temptació de reaccionar sense estar preparats. Reforcem-nos, acabem la feina, reaccionem col·lectivament i el juliol amb les lleis aprovades culminem aquets procés. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada