dimecres, 18 de gener de 2017

Canvi climàtic, demà és ahir.


És imprescindible que l’evidència científica que suposa el canvi climàtic i les mesures necessàries per a frenar-lo impregnin totes les polítiques, de forma que tant la reducció de les emissions que el causen com l’adaptació als impactes que es produeixen estiguin en el nucli central de les polítiques amb competències al respecte. La lluita social i la voluntat d’alliberament nacional no s’entenen sense aquesta perspectiva, la justícia climàtica.


Cada cop més la lluita contra el canvi climàtic ha de respondre a un caràcter transversal en la gestió de qualsevol àmbit: societat, economia i institucions. Es curiós que avui la major part dels tipus d’ajudes o subvencions a les empreses no discriminen entre aquelles activitats que produeixen emissió de gasos d’efecte hivernacle de les que ajuden a disminuir-lo.  Que nefastos han estat aquests cinc darrers anys de govern Rajoy també en aquets tema!

Ara en el Congrés parlem de fer una Llei de Canvi Climàtic i transició energètica, tot i que el PP, convençut diu ara, de la necessitat de la primera, es voldria estalviar la segona part. Però un estat que consumeix 440 milions de barrils de petroli a l’any, que gasta 13. 750 milions d’euros en la seva compra que es una inversió sense retorn, un estat que te un 70% de dependència energètica és inviable.

Decidir el país que volem, determinar el nostre futur passa també per al nostra independència energètica o si més no per a una transició energètica que la permeti. Res del que succeeixi als nostres veïns ens és i ens serà indiferent, però precisament la nostra sobirania és un element positiu per a col·laboracions futures, sense xupar roda del que va més lent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada