Tot s’hi val!

Diuen que en política es pot fer de tot menys el ridícul, tinc dubtes. Es a dir, em temo que qui ho repeteix, des de fonts i atribucions a voltes difícils d’esbrinar, és qui fa de tot en política, especialment les malifetes que la fan més bruta!

Vaig aprendre de grans mestres que tot te un límit, el que afecta la honestedat de les persones o el seu entorn familiar, que hi ha prou elements fora d’aquests per a denunciar i crear alternatives que en l’oposició o en el govern ens permetin relacionar-nos amb els nostres adversaris.

Avui l’embrutar, el desqualificar més la persona que al que fa, el fer del rumor veritat o llençar veredictes abans de analitzar les probes forma part d’una determinada manera de fer política del que moltes persones en son còmplices. Emmerdar i no debatre, enfrontar i no dialogar  fa que el reality show i el pressing catch siguin models polítics i no solament espectacle escombraria.

Quan més a prop del desenllaç del procés més fàcil serà trobar-nos dia sí, dia també, tota mena de noticies, bulos, exageracions i tergiversacions que intentaran associar les que lluiten amb tota mena de males pràctiques. Uns amb mala fe, d’altres amb aquella idea que si perjudiquen al meu adversari/enemic tot si val, uns i altres hi entraran a sac. La vacuna es clara, aixecar el cap, força d’ànim i avançar, sempre avançar...