L’autogol!

Dels molts perills que a curt termini te la culminació del procés d’autodeterminació, el que, al meu parer, és el més letal, es trobaria en la no aprovació del que ha de ser el darrer pressupost autonòmic. Els que s’ho miren des de la barrera confirmarien els seus vaticinis de que no s’anava en lloc, els que els hi tremolen les cames dins del procés tindrien una sortida d’emergència i , el principal beneficiat, com no, el govern espanyol, se’n portaria una alegria de la mateixa magnitud  o més que l'obtenció de la presidència de Rajoy gràcies a l’abstenció del PSOE.

L’autogol! Aquesta és la gran arma del govern Rajoy i la que li ha donat millors resultats, ho ha aconseguit al Congrés de diputats, ara el gran somni es que es produeixi al Parlament de Catalunya. Hi ha molts símptomes de que no serà així, que un cop més no donarem la bona noticia que fa anys que esperen, però tampoc està descartat del tot, d’ací aquest post i la crida a tancar files de nou en el que ha de ser la recta final.

Els marges pressupostaris no donen per a grans alegries i la heterogeneïtat de l’aliança no permet una política decididament d’esquerres sense perdre un aliat clau, com tampoc una plenament continuista, conservadora, que faria inviable la participació de les esquerres. Els acords sovint els mesurem nos solament pel que permeten sinó també pel que no permeten. La prioritat passa per assegurar que els mesos que tenim al davant tinguem els mitjans per a completar i aplicar les lleis de desconnexió i assegurar la nostra sobirania davant dels atacs, encara avui imprevisibles en la seva magnitud i forma, de l’estat.

Tots i totes en serem responsables, però uns més que altres. Els dirigents polítics que no ho facilitin se’n hauran d’anar a casa. Perquè si bé es cert que l’independentisme no afluixarà i continuarà endavant, es perdrà una oportunitat històrica, i atenció, es també cert que no es podrà perdonar mai a qui no estigui a l’alçada!