dimarts, 7 de febrer de 2017

La mobilització: ni es crea ni es destrueix, es transforma!


Ahir possiblement vàrem entrar en una nova fase en el camí cap a l’autodeterminació de Catalunya, la Fase Judicial. Aquest període que ha començat amb el judici a l’anterior President de la Generalitat i a conselleres  destacades del seu govern, tindrà continuïtat amb el de la presidenta del Parlament i probablement també als membres de la mesa que li feren costat. Una de les proves de foc ahir era la mobilització popular, penso que ha passat bé la prova en circumstàncies extremadament adverses, un dilluns feiner a hores matineres.


Que la gent de comarques s’hagi tingut que aixecar a les cinc i aguantar la difícil entrada amb vehicle per les rondes s’ha superat amb nota. Molta gent. Més de quaranta mil, demostra que maquinària de la mobilització continua essent eficient i que es pot adaptar a diferents circumstancies. I no ens oblidem que sense mobilitzacions difícilment hauríem arribat fins ací. Caldrà noves adaptacions a situacions de més llarga durada i més conflictives que es poden preveure en els propers mesos.

Que els electes estiguin propers a la gent serà clau. L’afecte per determinats líders, es un punt fort que genera confiança. He estat testimoni de la calidesa en el tracte, de molta i molta gent amb Joan Tardà, Gabriel Rufian i David Fernàndez. No dubto que  passa amb d’altres personatges que tenim avui presidint o copresidint el govern...Aquesta barreja de deure i confiança, d’assumir dificultats però creure en la  capacitat col·lectiva per a superar-les, és el secret de la persistència d’aquest moviment plural i unitari.

La barreja de sorpresa i indignació dels comentaristes de les televisions espanyoles no desmereix la dels del polítics del PP, PSOE i Ciudadanos. Continua el pensament únic però cada cop el marge de no fer res o deixar-ho als tribunals és més estret. Quan hagin de actuar, l’autoritarisme verbal que queda bé en les declaracions destinades a la seva parròquia, s’haurà de transformar en accions i ací, com diu en Joan Tardà, la democràcia és imbatible. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada