diumenge, 2 d’abril de 2017

Va de veres!


Anem de veres, farem el referèndum  i a Madrid s’ho comencen a creure. Aleshores perquè hi ha gent que es diu partidària de l’autodeterminació i ens diu que no s’ho creu que hi anem? Crec que el que fan és analitzar el present amb la desconfiança d’un passat recent en el que encara alguns creien que retallant com els primers arribaríem a bon port. Tot i que fa temps que els que creien amb allò del “govern dels millors”, la dura realitat els va desmentir, perquè l’autonomisme no permet tenir una política econòmica pròpia, alguns sembla que vivien més bé en l’oposició a aquests i la transposen ara a una realitat diferent.


Ni Puigdemont és Mas, ni encara menys Junqueras és Ortega! Els clàssics deien que cal fer un anàlisi concret de la situació concreta, però sembla que alguns prefereixen vells apunts a noves reflexions. Afortunadament en el treball diari al Congrés som capaços de transcendir aquests fets i treballar de valent contra el PP i el seu cunyat, Ciudadanos, i bastir alternatives. El referèndum a Catalunya per amplis sectors progressistes espanyols es veu com la baula per a transformar el sistema obsolet del 78.

Espanya no serà republicana si Catalunya no ho aconsegueix. Em deia un vell militant d’IU amb el que he conservat contacte i amistat. En l'homenatge als advocats de Atocha fa uns dies coincidia amb molts companys i companyes; Catalunya esdevenia un tema central. No estem sols, però el pas el farem de moment sols. Sempre ha passat això quan el que es vol fer és radicalment nou. No ens fa por i al aconseguir-lo, obrirem portes i finestres perquè altres aconsegueixin la llibertat.

I si som derrotats? I si en el moment decisiu ens manquen els “rondinetes” que s’ho miren confortablement? Si no ens tremolen les cames i no defallim davant els nostres adversaris, res serà igual i també guanyarem...”en diferit”. No hi ha res que ensenyi i mobilitzi més que l’exemple. En això estem, però guanyerem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada