dijous, 6 d’abril de 2017

Dies irae!


De totes les tasques i iniciatives que hem estat fent aquets dies a Madrid em queda a la retina la compareixença del magistrat De Alfonso que ha fet empetitir la del ex-ministre de l’interior. Un format de comissió que el tripartit realment existent –PP, PSOE, Ciudadanos-  ha intentat controlar, al no tenir excusa per a negar-se a crear la comissió d’investigació sobre la utilització partidista del ministeri de l’interior.


La fatxenderia d’un magistrat no acostumat a donar explicacions, el va portar enterbolir el debat i esdevingué un cúmul de sortides de to en el que aquest personatge intentava sortir sempre per la tangent. La duresa de Gabriel Rufian era resposta amb sortides de pinxo i insultants que intentaven desconcertar-lo. No fou així i va quedar amb evidència la mesquinesa del personatge.  La claca dels diputats més hiperventilats del PP accentuava l’ambient sòrdid del moment.

Les evidències continuaren,  amb un altre to, en el desenvolupament de  la compareixença del ex-ministre Fernàndez Diaz: la col·laboració d’ambdós corrobora la implicació de l’executiu espanyol al més alt nivell en l’operació Catalunya. Per molt que els mitjans de la Cort intentin amagar-ho,  esdevé un fet incontrovertible.

Temps de confrontació, de tancament i de càstig a Catalunya i als seus representants. Solament cal veure les partides del pressupost estatal  2017 i la resolució llampec del nou TC anul·lant partides per eleccions al català. Temps de conflicte on caldrà tenir el cap molt clar i fermesa en les nostres accions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada