dijous, 27 d’abril de 2017

De pressupostos a mocions de censura.


Dies de compareixences de pressupostos. Una flaire persistent de corrupció recorre despatxos i passadissos del Congrés que malgrat tones d’ambientador no la fan minvar. Es cert que la resistència del PP enfortida en els darrers 14 mesos  esdevé crònica i com no la decadència corrupte del Pujolisme els hi don un baló d’oxigen imprescindible però insuficient.  La dimissió de Rajoy hauria de ser sobre la taula...i si no, censura!


A l’espera de l’acord amb el PNB - depèn en bona part del “cupo”  i d’un seguit de serrells competencials- un cert nerviosisme s’ha instal·lat en els factòtums del PP. La crisi de tots els aparells de l’estat  fa pujar el preus del vot favorable i alhora el dificulta. Aquest llarg cap de setmana a la “Villa y Corte” més d’un restarà  a la sala de màquines. De moment els arbres de la corrupció els impedeixen seguir més a prop el tema “Catalunya” com voldrien, per a nosaltres, bé.

Com a grup parlamentari no parem. Estar a sobre dels temes ens dona serietat i solvència. Els desconcerta,  tant a amics com a adversaris, i ens dona autoritat. No em ve de nou la hipocresies que els partits majoritaris tenen  quan passen de la declaració i la fot a situar partides pressupostàries. En temes de dependència i pobresa infantil ha estat clamorosa l’estrena de Ciudadanos conformant-se amb escorrialles i abandonen compromisos amb entitats.

I malgrat tot es mou...la moció de censura, que mentre escric ha presentat Podemos, te la virtut de situar sobre la taula la corrupció, o millor dit no resignar-nos a acceptar Mariano Rajoy, president corrupte d’un partit corrupte. Te poques, poquíssimes possibilitats de prosperar, però si accepta el referèndum a Catalunya no en serem indiferents...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada