divendres, 10 de novembre de 2017

Fins a la llibertat!


El peus gelats i el cor encongit, així me’n anava ahir del Tribunal Suprem. Una jornada angoixant plena d’incertesa i negres premonicions. Molta conversa amb els amics i amigues concentrats, molt de debat amb els periodistes amb els que matàvem el temps junts. Insults i amenaces de l’extrema dreta tolerada i intolerant. L’ambient del Madrid oficial s’imposa al dels barris populars, malgrat una representació de republicans espanyols al crit de “Madrid con el pueblo catalan”. Vells coneguts del actes que com a diputats hem fet al llarg d’aquests temps a Vallecas o Lavapies.


Defensant el nostre model d’escola catalana, aconseguint que la majoria del Congrés voti  a favor, recusant Dastis o cridant fort a favor dels nostres presos polítics i per la legitimitat del govern de la Generalitat derogat pel 155, resumeixen entre d’altres iniciatives i compareixences la nostra activitat com a diputats i diputades republicans. Aquesta es la tasca encarregada malgrat les amenaces i l’ambient enrarit. Ho continuarem fent sempre que el govern legítim ens ho encomani. Amb el cor sempre a Catalunya.

La setmana que ve tornem-hi, cercant la comunicació amb els nostre presos i preses per a portar-los l’escalf i la informació necessària. Es cert que ens movem cada dia amb més prevenció, extremem les normes de seguretat, però el perill 0 és impossible i ho sabem. Continuarem anant als mitjans i allà on se’ns convidi, malgrat les dificultats, però totes les finestres son una oportunitat per a desconstruir el missatge únic i agressiu que s’ha instal·lat en bona part de la societat espanyola.

Amb el cor i la vista posades en Catalunya. Hi som perquè hi sou. Fins a la llibertat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada