dissabte, 18 de novembre de 2017

Una “jornada particular” a Valladolid


Dijous passat em van convidar a fer un debat sobre la situació catalana a la Universitat de Valladolid. Un repte que vaig considerar una oportunitat. El resultat no em va decebre gens. Vaig convèncer? No. Però tampoc ho pretenia. Em van escoltar? Sí, cal dir, amb respecte i atenció. Diuen, els que no compartien les meves opinions, la majoria, que el meu to obert i amb sentit de l’humor, hi va ajudar. Jo afegiria també l’ambient universitari. Res a dir, de fet, trencar estereotips i dialogar era el meu primer objectiu.


Ens han volgut fer antipàtics i aquest és el primer pas per a deshumanitzar-nos. Fer una caricatura dels que pensem i som forma part de tot ambient pre-bèl·lic i el govern de l’estat negant el diàleg ha caigut en aquesta orientació. Mitjans i tertulians han completat la maniobra trencant tota mena de ponts. Solament així bona part de l’opinió pública podia admetre que reprimir violentament i empresonar polítics honestos es feia pel bé de la democràcia i d’Espanya.

Vaig acabar amb un desig, que actes com aquest es poguessin reproduir en tot l’estat, malgrat el meu escepticisme. No em vaig callar res, els meus coneixements històrics i la meva empatia pels estudiants, siguin d’on siguin, va fer la resta. Cert que un diputat del congrés que compartia taula i és de Valladolid havia donat “als seus” instruccions de escoltar i “ no armar bulla”. Bé, també això es fruit de la tasca en diferents comissions que he anat teixint en tot aquests temps.

Sempre he pensat que el nostre poble al llarg de la història ha anat reeixint per la seva determinació i ha anat creant els instruments que el fan fort: la no-violència i la capacitat argumental. En moments difícils com els que vivim, però apassionants, ens caldrà molt i molt, fer un bons us dels nostres punts forts. República és fraternitat, sense la qual no és possible l’exercici de la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada