Rivera: L’escola catalana com obsessió, Espanya com ambició.

Rivera ha fet d’una obsessió, l’escola catalana, un modus de viure, de fer carrera en la política espanyola. De xicot que es despullava en un cartell per cridar l’atenció a les primeres eleccions catalanes, on es va presentar Ciudadanos amb un resultat escàs, a personatge amb ínfules d’estadista, nineta dels ulls de la FAES i del crepuscular Aznar. Sempre aparentant més del que és per amagar la seva incapacitat per saber estar.

Les enquestes sempre han estat la seva ruïna perquè es deixa anar. I quan ho fa demostra la seva inconsistència, la poca talla intel·lectual i el pèssim bagatge cultural. Abusa del monòlegs i de les frases fetes. Es incapaç d’estar cinc minuts sense ensenyar alguna fotocopia, sovint desafortunada, que li ha passat el seu entorn. Per la mort de Déu, si s'asseu al costat, en el Congrés, del Girauta!

Es creu el successor d’Aznar, per això ha anat basculant cap a l’extrema dreta institucional, tant forta encara a Espanya. Es cert, si un personatge tant inconsistent i sectari com l’antic president va anar d’home d’estat  i va arribar a tenir majoria absoluta, perquè ell no pot arribar al mateix grau de misèria, perdó, d'ambició?

Aquesta setmana ha rebut per tots els cantons, però ell sap qui te darrera. Hi ha molts diners invertits en el que va encapçalar el que, fa dos eleccions, es va dir ”el Podemos de dretes”. Fixeu-vos que el PP va votar la seva folla  i inconsistent  “Agencia d’Alta Inspecció”. Al PP li fa por l'ombra allargada d'Aznar. Va ser derrotat, sí, però per un escàs marge.

La seva derrota a Catalunya és imprescindible. De la mateixa manera que la seva carrera començà ací, pot acabar en les nostres terres. Anem per feina!