El secret del meu somriure.

Com qui diu, resten "quatre dies" de campanya electoral; em trobo amb ànims i bon humor. Si la campanya la visc intensament -no ho sabria viure d’una altre manera- os he de confessar que tinc un secret, més enllà de la preparació de xerrades i el que ara s’anomenen “inputs”, tinc un llibre de capçalera de campanya, que llegeixo en moments –sempre n’hi han- en que pots relaxar-te i ho aprofito per alimentar-me de idees que no siguin eminentment polítiques. Bé, el dia de reflexió os anunciaré el llibre que estic llegint...

No em trobo còmode, però, en la deriva que les campanyes han portat els darrers temps. El “reality show” ha guanyat l’espai polític central i el monòleg al debat. Possiblement per aquesta raó m’he bolcat a fer carrer, a parlar amb la gent, ha rebre relats incòmodes però també ànims generosos. La meva evolució política cap a l’independentisme, sense moure’m de les meves altres conviccions, es corresponen al que han fet també una bona quantitat de ciutadans-electors.

Després de tant anys de fer política activa, però gairebé mai amb dedicació exclusiva m’ha permès conèixer gent, compartir feina amb persones molt diferents. La tolerància, el respecte, l’aconseguim treballant colze a colze amb aquells que poden tenir conviccions molt allunyades de les teves però objectius comuns. No hi ha cap feina sòlida que s’aconsegueixi amb la bronca i el retret.

Llegir, compartir, treballar, són el fonaments de viure la política com l’exercici d’un dret, dels pocs, a l’abast de tota la gent. Acabaré la campanya amb els mateixos adversaris que tenia, però possiblement amb més amics que al començar. Si em veieu somriure a les fotos de campanya ja sabeu el secret. Però per a saber el llibre que llegeixo, caldrà esperar al dia de reflexió.

La campanya del 24M ha començat. L’eugènia Pascual és un valor emergent!

Primeres hores de campanya en companyia d’amics i amigues, de gent que forma part de la llista d’ICV-EUiA o li dona suport. L’Eugènia ens contagia la seva simpatia i bon humor. Te molta responsabilitat al cim, ser cap de llista no és fàcil i més en unes eleccions tant líquides com les del 24M. Humor i responsabilitat son dos vessants que la caracteritzen i que els electors poden recolzar sobre segur.

Moltes promeses vanes, molta retòrica buida...un cop més caracteritzaran la campanya però tenim elements per a desconstruir-la, per a destriar el gra de la palla. Em sobta però cert “adanisme” per part de grups amb dilatada trajectòria local, cada quatre anys sembla que tornin a néixer de l’escuma dels quatre rius o baixin dels horts, minvats per l’especulació, de Santa Eugènia. Com per a ells sembla que tot es nou, tot es possible!

Algunes ofertes electorals semblaran calcades, en un costat l’establiment, la dreta conservadora, i en una altre una esquerra carregada de matisos, i si em permeteu de Punyetes! Els uns saben que han de fer quan cal, que li diguin al PP que ha donat els seus vots quan li ha fet falta a CiU! Per l’altre la sintonia com oposició no es concreta en aliança per a governar. Bé, temps a temps, però “tempus fugit”!

Em sento còmode tancant la llista d’ICV-EUiA, gent de la que em puc fiar, persones amables i lluitadores. Clar que tenim contradiccions, clar que hem fet errors, l’explicació ja la sabeu, ens hem compromès, ens hem mullat, hem volgut i volem canviar les coses. No confonem ni confondrem mai la retòrica amb la lluita real, la que serveix per a transformar la nostra societat!

Guia de campanya per a descreguts i escèptics.

Mai no he estat ni seré un pessimista no tant per viure d’il·lusions com per no fer-me’n d’exagerades. Necessito però acompanyar el que podríem anomenar realisme amb la voluntat de servei, d’entendre que tenim una obligació moral de comprometre’ns per al benestar dels nostres conciutadans. No sempre es benentès, ni acceptat, que res es pot construir solament amb aparences, en una societat en que es més important el que sembla que el que és.

Però realisme no vol dir claudicar dels somnis, ni acceptar les injustícies pel fet d’existir. Destriar el que és un pas necessari en un llarg combat del que pot ser simplement foc d’encenalls. La política com a eina de canvi o com aparença i disfressa del poder conservador. En els moments actuals on la crisi sistèmica ens fa trontollar em refermo en la importància de la política coma eina de canvi social.

Els moments electorals són necessaris, imprescindibles, i aquells que em viscut una part de la nostra joventut en un sistema totalitari, no menysprearem mai la seva importància. Ara bé, no està de mes criticar la deriva cap a l’espectacle mediàtic que els grans mitjans mercantilitzats, tant influents, porten fins a la caricatura.

Cal fer campanya, però, obviant alguns aspectes d’aquest marc que ens ve donat i transcendir-lo, no caure en les provocacions però no baixar el cap davant d’aquells que creuen que la ciutat és seva, que confonen tradició amb immobilisme, economia amb economicisme, responsabilitat amb condescendència amb els poderosos. No tot és escrit.