dissabte, 18 de juny de 2016

El secret del meu somriure.


Com qui diu, resten "quatre dies" de campanya electoral; em trobo amb ànims i bon humor. Si la campanya la visc intensament -no ho sabria viure d’una altre manera- os he de confessar que tinc un secret, més enllà de la preparació de xerrades i el que ara s’anomenen “inputs”, tinc un llibre de capçalera de campanya, que llegeixo en moments –sempre n’hi han- en que pots relaxar-te i ho aprofito per alimentar-me de idees que no siguin eminentment polítiques. Bé, el dia de reflexió os anunciaré el llibre que estic llegint...


No em trobo còmode, però, en la deriva que les campanyes han portat els darrers temps. El “reality show” ha guanyat l’espai polític central i el monòleg al debat. Possiblement per aquesta raó m’he bolcat a fer carrer, a parlar amb la gent, ha rebre relats incòmodes però també ànims generosos. La meva evolució política cap a l’independentisme, sense moure’m de les meves altres conviccions, es corresponen al que han fet també una bona quantitat de ciutadans-electors.

Després de tant anys de fer política activa, però gairebé mai amb dedicació exclusiva m’ha permès conèixer gent, compartir feina amb persones molt diferents. La tolerància, el respecte, l’aconseguim treballant colze a colze amb aquells que poden tenir conviccions molt allunyades de les teves però objectius comuns. No hi ha cap feina sòlida que s’aconsegueixi amb la bronca i el retret.

Llegir, compartir, treballar, són el fonaments de viure la política com l’exercici d’un dret, dels pocs, a l’abast de tota la gent. Acabaré la campanya amb els mateixos adversaris que tenia, però possiblement amb més amics que al començar. Si em veieu somriure a les fotos de campanya ja sabeu el secret. Però per a saber el llibre que llegeixo, caldrà esperar al dia de reflexió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada