dimarts, 7 d’abril de 2015

Guia de campanya per a descreguts i escèptics.


Mai no he estat ni seré un pessimista no tant per viure d’il·lusions com per no fer-me’n d’exagerades. Necessito però acompanyar el que podríem anomenar realisme amb la voluntat de servei, d’entendre que tenim una obligació moral de comprometre’ns per al benestar dels nostres conciutadans. No sempre es benentès, ni acceptat, que res es pot construir solament amb aparences, en una societat en que es més important el que sembla que el que és.


Però realisme no vol dir claudicar dels somnis, ni acceptar les injustícies pel fet d’existir. Destriar el que és un pas necessari en un llarg combat del que pot ser simplement foc d’encenalls. La política com a eina de canvi o com aparença i disfressa del poder conservador. En els moments actuals on la crisi sistèmica ens fa trontollar em refermo en la importància de la política coma eina de canvi social.

Els moments electorals són necessaris, imprescindibles, i aquells que em viscut una part de la nostra joventut en un sistema totalitari, no menysprearem mai la seva importància. Ara bé, no està de mes criticar la deriva cap a l’espectacle mediàtic que els grans mitjans mercantilitzats, tant influents, porten fins a la caricatura.

Cal fer campanya, però, obviant alguns aspectes d’aquest marc que ens ve donat i transcendir-lo, no caure en les provocacions però no baixar el cap davant d’aquells que creuen que la ciutat és seva, que confonen tradició amb immobilisme, economia amb economicisme, responsabilitat amb condescendència amb els poderosos. No tot és escrit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada