La Via catalana ens marca el camí, el poble ens exigeix que donem pas i complim els compromisos

Ha estat un encert fer la Via, els resultats ho avalen. No ha estat fàcil assolir els reptes,  calia superar la manifestació de l’any passat i  la complexitat organitzativa d’una cadena humana extensa i complexa. Però s’ha aconseguit! I per la resposta de la convocatòria, 1.600.000 o més, i per la manca d’incidents, esdevé gairebé un cas únic.

Els dies anteriors no han estat fàcils, no pas pocs desitjaven que no funcionés, hem aguantat noticies de molta mena, s’han magnificat errors i s’ha menystingut els esforços de molta gent anònima que ha estat l’ànima de l’èxit. La gent ahir volia unitat en lo fonamental per a fer el referèndum amb una pregunta clara, vol que se li pregunti si vol que Catalunya sigui un estat sobirà. Estem cansats de que sens negui el ser subjecte polític, que sens furti la capacitat de decisió. I això es vol, ho volem aquets 2014.

Es cert que molts dels que ahir es donaven les mans estaven patint, per la feina o la seva manca, per l’escola o la salut i alguns, molts menys,  no patien per aquestes coses. Però la força era i es major per que hi érem tots. Entenc que es volgués encerclar el Trueta o la Caixa, pel que simbolitzen i per que lluitem per a canviar no solament una forma d’estat, sinó també un model de societat. Però calia estar tots junts i que ho sembles, amb el Trueta s’ha fet un esforç enllaçant-lo amb la Via. Amb la caixa la pedagogia no ha acabat de funcionar per que al meu voltant i després en converses de tota mena, i no crec ser l’únic partidari de lligar-ho que li ha passat, molta gent em deia que no ho entenia.

Ahir vàrem reivindicar els dret a decidir si volem un estat propi, per que era l’11 de setembre. Evidentment que jo també vull decidir-ho tot, tot lo altra, però per això tenim 364 dies per reivindicar i ho farem, per que és de justícia lluitar contra totes les malifetes del govern de Catalunya, del de l’estat i dels poders econòmics que manipulen des de l’ombra, però ahir centenars de milers de persones es donaven la ma malgrat que pensaven molt diferent de moltes coses per que teníem una de clara, sense sobirania no pots decidir tot allò que ens importa a uns i altres els restants dies de l’any.

Ara els que des de la política volem complir el mandat del poble, hem de rectificar errors, superar les ambigüitats i assegurar aquest 2014 que la confiança ahir rebuda no es malmenarà.

11de setembre i Via Catalana. Les meves raons per ser-hi.

El procés d’autodeterminació de Catalunya que anomenem dret a decidir ha aplegat cada cop més ciutadans i ciutadanes com a resultat del carreró sense sortida del procés estatuari que PP i PSOE han desconstruït. La recentralització, aprofitant la crisi, s’ha reforçat amb la vena autoritària d’un govern que se sent més hereu del franquisme que de la transició. La catalanofòbia que patim des de la discussió del darrer estatut i que molt catalans nascuts a altres indrets de la península han trobat aquests darrers anys quan van al poble dels seus orígens, n’és testimoni d’aquesta política piròmana envers Catalunya.

Des de Madrid ens acusen d’història inventada quan parlem de sobirania i s'inventen, ells si, una nació espanyola de més de 500 anys ! La seva visió patrimonial de l’estat espanyol no ens deixa una altra via que la de  constituir un estat propi com a resultat d’aquest procés d’autodeterminació, per que solament des de la sobirania pots tenir veu, ser escoltat i respectat.

Un procés que te un clar caràcter social i que transcendeix l'estratègia d'un o altre partit. D’ací la meva preocupació quan des d’un sector de  les esquerres, militants o dirigents, es malfiïn d’aquest moviment social i insisteixin en la seva possible manipulació per part del govern de CiU i del partit que des de l’oposició li dona suport. Com podem donar la mà als que fan les retallades? diuen, oblidant que ni hi son tots el que estan ni estan tots els que hi son.

Soc d’aquells que pensa que un moviment d’aquesta mena , que vol construir un estat propi, te una forta component revolucionària. Per què ha de trencar amb el passat i construir un nou model d’estat. Abandonar per suspicàcies aquest moviment o encara pitjor fer de l’anti independentisme un objectiu “d’esquerres”, que ompli una esquerra sense objectius, portaria aleshores  a fer possible, el que diuen  i ara no és, que la dreta controlés el moviment o que el portés a un carreró sense sortida i a la frustració. Tothom pot i ha de dir el que pensa, ara i demà, quan tinguem un estat propi, però quan no solament s’especula sinó que et trobes al bell mig del temporal, cal ser ben responsable del que dius.

No tenim res perdut, hem avançat molt, em sabria més que greu, que a punt de arribar a la fita alguns dels nostres , desconcertats, s’equivoquessin de direcció  facilitant als nostres adversaris escletxes per a destruir-nos a tots. Cal construir una alternativa des de la generositat, incorporant amplis sectors i deixar les pors i lluitar, sempre lluitar. 

La Via catalana, encerclar la Caixa i el Trueta, una gran cadena i dos enllaços!

Cada cop és més clar que cal una àmplia mobilització l’11 de setembre per que no s’intenti diluir i apaivagar la força sortida del poble fa un any. Força que canvià el mapa polític i situà el dret a decidir com a objectiu amplíssimament majoritari pel 2014.

La via catalana ha estat de nou un projecte que va més enllà dels organitzadors i aplegarà la pluralitat del poble amb un comú denominador que aquest és el subjecte de sobirania i els dret a decidir el seu futur es pot negociar el com però mai ignorar.

D’aquesta gran proposta que aplegarà centenars de de milers de persones de punta a punta del nostre país s’han afegit altres iniciatives que la complementen, que sumen però que mai han cercat ni la confrontació ni restar a la via catalana.

Encerclar la caixa a Barcelona o el Trueta a Girona neixen de moviments, el procés constituent i la xarxa, que consideren legítimament que cal posar l’accent social en primer terme en un moments d’atacs molt durs als drets de les persones a Europa, Espanya i Catalunya. Una acció que pot no ser compartida pel do de la oportunitat, però que mai port ser qualificada ni de alternativa ni menys encara de oposició a la via catalana, així ho han manifestat els seus convocants.

Tindré amics, companys i familiars a totes aquestes propostes, jo optaré per la via catalana per que no em puc dividir, però em sentiré representat per tots i totes. El dia després sumarem i avançarem, per que al camí per una Catalunya lliure i socialment justa no ens serà fàcil, com mai ho ha estat la lluita per les llibertats socials i nacionals. Però si som molts, que ho serem! la gran majoria, ningú ens pararà.