Quines lliçons es poden treure del segon Ple
ordinari d’aquest nou mandat sorgit de les darrers eleccions municipals?
En primer lloc al govern en minoria de CiU li
ha agafat el gust de portar una “L” a l’esquena, continua en pràctiques,
qualsevol demanda o retret a una actuació o “no actuació” te la resposta
programada: "portem setanta dies, els altres governs anteriors portaven molt de
temps, cal esperar, ja farem..." Un pensa però que si has portat molt de temps a
l’oposició i has observat, criticat i proposat abastament en aquests anys
hauries ara d’arribar amb l’alforja plena d'idees i propostes... però no, sembla que caldrà esperar. Esperar a tenir un Pla, una fulla de ruta que
permeti treure l’entrellat de què, sobre el que estant desfent en polítiques
socials, mediambientals... que no és poc, i volen construir quelcom. Va dir
ahir l’alcalde que el farien, òbviament amb un altre nom. Coses del ”Canvi”.
L’oposició continua amb la seva
heterogeneïtat. Però hi ha temes en els quals anem avançant.
El PP, més ben dit dit la Concepció Veray, que assumeix
tot el protagonisme, ha esdevingut el quart mosqueter del govern, com una
reencarnació de D’Artagnan surt en defensa de CiU. La combinació no funciona
quan surten les contradiccions en les polítiques de defensa de la nostra nació
on els seus punts de vista són antagònics amb els de govern i tots nosaltres.
Han trobat però, de moment, un sistema molt particular: gestos que són com focs
artificials i després es piquen l’ullet com si res hagués passat.
El PSC, també és cada cop més la Pia Bosch. Costa ubicar-lo i ubicar-la. L’oposició es molt dura i li deu sobrar molt de
temps sense cap responsabilitat. Això fa que sorprenentment encetéssim les mocions ahir, la que parlava de les
compensacions d’ADIF i la que reclamava un referèndum pels canvis exprés a la
Constitució, amb un atac sense precedents d’aquesta portaveu contra els
ponents, la NÚria Terés i jo mateix. En el cas de la primera la prova del nou
foren els segons que va durar la intervenció del portaveu govern de CiU tot
dient que subscrivia la intervenció del PSC. No saps si van o vénen, si parla
la Tinent d’Alcalde, càrrec atribuït com a cap de l’oposició nomenada pel
govern, o l’opositora i aspirant a l’alcaldia.
La CUP i nosaltres crec que estem fent un
exercici d’acostament en els temes que preocupen als ciutadans. Entenem que cal
fer una oposició propositiva i que més enllà del que ens diferencia, ja hi ha
espais per això, i se'ns demana unitat d’acció i fermesa. En aquesta línia nosaltres
volem seguir. I te els seus fruits: el Ple va aprovar totes les mocions que vàrem presentar conjuntament o que vàrem recolzar, amb l’excepció de la d'ADIF on
funciona la “Santa Aliança” del PSC-CiU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada