Moció pel referèndum constitucional

No s'hi val emparar-se en que determinats temes són prou complexos per sotmetre'ls a referèndum, i que per la seva complexitat cal deixar-los en mans d'experts. La democràcia no és complexa ni és cosa d'experts: és cosa de tothom. Cal deixar enrere la vella política que com el despotisme il·lustrat entèn que la política és per al poble però sense el poble.

Lliçons del darrer Ple Municipal

Quines lliçons es poden treure del segon Ple ordinari d’aquest nou mandat sorgit de les darrers eleccions municipals?

En primer lloc al govern en minoria de CiU li ha agafat el gust de portar una “L” a l’esquena, continua en pràctiques, qualsevol demanda o retret a una actuació o “no actuació” te la resposta programada: "portem setanta dies, els altres governs anteriors portaven molt de temps, cal esperar, ja farem..." Un pensa però que si has portat molt de temps a l’oposició i has observat, criticat i proposat abastament en aquests anys hauries ara d’arribar amb l’alforja plena d'idees i propostes... però no, sembla que caldrà esperar. Esperar a tenir un Pla, una fulla de ruta que permeti treure l’entrellat de què, sobre el que estant desfent en polítiques socials, mediambientals... que no és poc, i volen construir quelcom. Va dir ahir l’alcalde que el farien, òbviament amb un altre nom. Coses del ”Canvi”.

L’oposició continua amb la seva heterogeneïtat. Però hi ha temes en els quals anem avançant.

El PP, més ben dit dit la Concepció Veray, que assumeix tot el protagonisme, ha esdevingut el quart mosqueter del govern, com una reencarnació de D’Artagnan surt en defensa de CiU. La combinació no funciona quan surten les contradiccions en les polítiques de defensa de la nostra nació on els seus punts de vista són antagònics amb els de govern i tots nosaltres. Han trobat però, de moment, un sistema molt particular: gestos que són com focs artificials i després es piquen l’ullet com si res hagués passat.

El PSC, també és cada cop més la Pia Bosch. Costa ubicar-lo i ubicar-la. L’oposició es molt dura i li deu sobrar molt de temps sense cap responsabilitat. Això fa que sorprenentment encetéssim les mocions ahir, la que parlava de les compensacions d’ADIF i la que reclamava un referèndum pels canvis exprés a la Constitució, amb un atac sense precedents d’aquesta portaveu contra els ponents, la NÚria Terés i jo mateix. En el cas de la primera la prova del nou foren els segons que va durar la intervenció del portaveu govern de CiU tot dient que subscrivia la intervenció del PSC. No saps si van o vénen, si parla la Tinent d’Alcalde, càrrec atribuït com a cap de l’oposició nomenada pel govern, o l’opositora i aspirant a l’alcaldia.

La CUP i nosaltres crec que estem fent un exercici d’acostament en els temes que preocupen als ciutadans. Entenem que cal fer una oposició propositiva i que més enllà del que ens diferencia, ja hi ha espais per això, i se'ns demana unitat d’acció i fermesa. En aquesta línia nosaltres volem seguir. I te els seus fruits: el Ple va aprovar totes les mocions que vàrem presentar conjuntament o que vàrem recolzar, amb l’excepció de la d'ADIF on funciona la “Santa Aliança” del PSC-CiU.

Cap de l'oposició?

Pactes secrets, màrqueting desesperat

Avui, en acabar la roda de premsa de la memòria d'activitats dels centres cívics, un periodista m'ha preguntat si avui al vespre he programat algun acte a les vuit. La pregunta l'ha feta perquè ens ha explicat que a la mateixa hora que la Blanca Palmada farà avui la seva conferència a Tribuna de Girona, les alcaldables Pia Bosch i Concepció Veray han convocat als medis a actes alternatius.

La pregunta m'ha fet pensar en les declaracions que ahir reproduïen alguns medis de Barcelona que algú des d'ací sembla que fa córrer sobre un pacte secret entre CiU, ERC i ICV per governar la ciutat després de les eleccions de maig.

En el vídeo us explico tot el que he de dir al respecte: